Amb l'anomenada desescalada es reprodueixen les queixalades polítiques per passar la factura del coronavirus. Algú haurà de pagar, i tothom busca deutors. Especialment, els que no han hagut de prendre decisions en aquest llarguíssim mes i mig de confinament, hivernació econòmica i mort sense dret a plor. És tan extraordinari el moment, que totes les sentències per mala gestió estaran justificades: una sola mort per asfíxia d'un sistema sanitari torejat en època de retallades de la cosa pública ja valdria una condemna, i a l'Estat ja se sumen 25.000 defuncions, 6.000 de les quals a Catalunya. Les revenges polítiques seran inevitables, però conduiran a res? L'objectiu, que haurà de ser únic i inevitablement compartit, serà establir un pla global de futur per evitar nous desastres. La resta serà fum inútil.