De la pandèmia l'únic que ha de quedar són les lliçons que la recerca determinarà la supervivència o no de l'espècie humana sobre el planeta Terra i que l'estat del benestar, al voltant del pal de paller del sistema de salut, té una importància crucial i que, evidentment, anar-lo desmuntant per la porta del darrere no és una bona idea. També, que si continuem destruint el planeta, el planeta trobarà la forma de destruir-nos a nosaltres. Res més. Res de cares tapades i mans enguantades quan no sigui necessari, res de no tocar-nos el poc que ens toquem, res de distanciament social sinó un veïnatage molt millor. El virus només ens haurà robat el mes de març, el mes d'abril, el de maig i molts més si no hem après dels errors per no tornar a assistir horroritzats a morts evitables.
