A veure si al final hauré d'esperar dos mesos per gaudir de l'experiència d'una Rambla de Barcelona sense guiris (que potser ja hauran tornat). Jo comptava anar-hi la setmana que ve, però entre la consellera i el ministre m'estan complicant la vida.

Si al final m'obliguen a esperar fins a Sant Joan, ho resistiré amb esperit patriòtic, conscient que em sacrifico per l'honor de Catalunya i en defensa de les institucions nacionals. Especialment, de la regió sanitària, institució ancestral ja recollida en les Quatre Grans Cròniques.

M'explico.

Si res no es torça, dilluns que ve la majoria de províncies espanyoles passaran de la fase zero a la fase 1 del «Pla per a la transició cap a una nova normalitat». La fase 1 significa llibertat de moviments dins la pròpia província, però no cap a les altres. Aquesta limitació durarà totes les fases del pla, i com a molt d'hora s'aixecarà el 22 de juny a les zones que no hagin patit rebrots o entrebancs.

Però el catalanisme sempre ha rebutjat les províncies, en considerar-les un artefacte del centralisme espanyol mal copiat del centralisme francès. Les ha vist, amb tota la raó, com un instrument per controlar el territori que nega les realitats de la història. Quan el Govern central va dir que la desescalada avançaria per províncies, el de la Generalitat va dir: «A Catalunya, no». I va defensar, com a alternativa, les regions sanitàries.

Si les regions substituïssin les províncies com a referència, les limitacions de mobilitat que s'havien d'aplicar a la província ara s'aplicarien a la regió. Oi?

La província permetria que la gent del Bages, del Berguedà o de l'Anoia es moguessin per un territori que arriba fins a Malgrat, al nord, i fins a Cubelles, al sud, passant per Barcelona, amb les corresponents platges, passeigs marítims i terrasses orientades al gran blau mediterrani.

I viceversa, els pixapins podrien escapar-se el cap de setmana al Berguedà per menjar bolets descongelats a la brasa.

Però la regió sanitària de la Catalunya Central s'acaba a Monistrol de Montserrat, i Olesa ja és de la regió barcelonina. Passar de l'aeri cap avall seria cometre infracció. Adeu a badar en una Rambla sense guiris. Adeu a la llum de Sitges. Adeu també als pixapins dels bolets descongelats i als seus euros frescos. El cel haurà d'esperar.

No entenc què s'hi guanya. És ostensiblement necessari que les zones del «Pla de transició» no trenquin les àrees sanitàries, que el Solsonès vagi amb Manresa i la Cerdanya estigui junta, però afegir limitacions a les que ja patim no és tan raonable. Quin mal faria que les regions Central i de Barcelona «transitessin» juntes? No destorbaria la gestió sanitària, perquè les zones no són de gestió, sinó d'avaluació i canvi de fase en la gimcana cap a la «nova normalitat».

Això a banda d'un altre embolic on la conselleria es vol ficar sense que l'hi demanin. Una cosa és confinar dins de la regió Central als que en som, i una altra dividir la regió de Barcelona en tres zones de reclusió: ciutat, metropolitana nord i metropolitana sud. De veritat que els barcelonins no podran sortir del seu terme municipal? Ni els de l'Hospitalet entrar a la capital? Si ho fan constantment, gairebé sense adonar-se'n! Suposo que ho arreglaran d'una altra manera i el mapa més fragmentat no s'aplicarà del tot, com a mínim al metropolitanès.

L'afer no està tancat, i temo que la discussió i la picabaralla duraran més que la pandèmia. Paciència! Ja m'avisaran quan ens atorguin la gràcia de poder-nos apropar al mar.