L'himne de la coronació canònica de la Mare de Déu de l'any 1916, que cada any cantem per la Gala de Queralt, diu: «Contra el flagell de pestes i malura, / en Vos creient el Berguedà ha pujat, / i en beneir a Berga de l'altura, / amb vostre amor la terra heu sanejat». En aquests moments, llargs moments de confinament i soledat, potser caldria repassar, una mica, el nostre passat recent més immediat.
Berga neix a redós de la serralada de Queralt, el poble catòlic berguedà sempre ha mirat cap al santuari de la Mare de Déu de Queralt en temps de guerres, pestes... o penúries. Enguany no s'ha pogut fer la pujada a Queralt de sant Marc, per recordar la plaga de la llagosta i el miracle que es va produir... en recordança d'aquest fet miraculós, es va construir l'església de l'Oratori, dita també de Queralt Xic.
L'any de la coronació feia molt poc temps que havien acabat les guerres civils, que, per culpa dels borbons, havien assolat el Berguedà i tot Catalunya. A l'Himne de la Coronació, que per cert el va cantar per la coronació el tenor Francesc Viñas i el va enregistrar l'any 1958 Emili Vendrell, hi ha frases que potser ara caldria recordar; «Sou pel malalt consol i medecina, / aigua pel camp, pastura pel ramat /... o Quan l'estranger ha trepitjat la terra / al Berguedà heu fet triomfador, / Quan l'odi ha encès entre els germans la guerra, / amb vostra fe han retrobat l'amor».
Queralt, Berga i la Patum són indestriables. En diré només dos exemples: el primer és que el solo de l'Himne de la Coronació és la melodia del Ball de l'Àliga de la Patum; el segon, per la Coronació i a cada vint-i-cinc aniversari és fa Patum i la imatge de la Mare de Déu baixa a la parròquia de Sant Pere de Berga.
Per acabar voldria recordar el que l'advocat i polític Antoni Sansalvador va escriure al primer llibre de la Patum publicat l'any 1916: «Pel Poble Berguedà, hi ha una trinitat peculiaríssima, tres pilastres ben diferents, però tan harmòniques, fermes i robustes, que no hi ha poder humà que pugi enderrocar-les, el santuari de Queralt, el Pi de les Tres Branques i la Patum».
