La manca de dades coherents, consistents al llarg del temps i susceptibles de ser examinades estadísticament és un dels problemes grossos de la crisi del coronavirus, no només a Catalunya i a Espanya, sinó a molts altres països. Tanmateix, el cas de Catalunya és especialment destacat. Aquí la Generalitat va començar per donar les dades de defuncions i contagis al vespre per desmarcar-se del ministeri i passats uns dies ja les donava a mitjanit, de manera que fins i tot els mitjans catalans fan servir les del ministeri. Va continuar amb un esforç lloable de realisme, que va ser donar no només les defuncions certificades per un test sinó també les que els metges atribuïen al coronavirus, de manera que els totals es van disparar. I, finalment, han atropellat totes les mètriques amb dades com que el dia 29 hi va haver 1.510 diagnòstics; el dia 30, 2.652 (la xifra més alta de tota la crisi!); el dia 1, 813; el dia 2, 1.956; el dia 3, 270; i abans-d'ahir, 143. La conclusió inevitable és que no sabem on som ni quina direcció seguim. Aquesta corba és un Dragon Kahn, o sigui que no serveix.
