El silenci s'ha acabat. El silenci intens, dens, corprenedor, tallant, majestuós, sepulcral, que va fer emmudir els carrers de les nostres ciutats els primers dies de confinament, ha transmutat en el conegut soroll de fons que colonitzava l'espai públic abans de tancar-nos a casa. Si qualsevol dijous era un diumenge, ara, qualsevol dilluns torna a ser un dilluns. I aquest dilluns, per primer cop en setmanes, ja no vaig reconèixer el silenci, ofegat per una fressa que pràcticament havia oblidat, com el continuat rum-rum del motor dels vehicles dos carrers més enllà. El soroll de les ciutats recupera el seu espai i ens tornarem a lliurar als seus decibels. En espera de la rendició llegeixo Història del silenci (Fragmenta editorial), un assaig d'Alain Corbin on tots els matisos del silenci -reconfortants i hostils- parlen a cada pàgina.
