Bèlgica no és entre els països que estan afrontant millor la crisi de la Covid-19. El país europeu està acaparant titulars per la seva elevada taxa de mortalitat. La seva relació de morts per cada 100.000 habitants el situa en pitjor posició que els països dels quals més s'està parlant: els EUA, Itàlia o Espanya. I el seu sistema sanitari ha patit un greu col·lapse. Quin escenari dibuixen realment les seves dades? Una vegada aplicat el model matemàtic dels investigadors Juan Luis Fernández i Zulima Fernández-Muñiz, s'aprecia que Bèlgica ha hagut d'afrontar un dur altiplà abans del descens la seva corba. Als belgues els va costar molt iniciar la seva recuperació després de patir un dur cop. Va tenir el pic d'infectats diaris entorn del 10 d'abril, quan van arribar als 1.700. La xifra va anar pujant i baixant, però sense acabar de definir una trajectòria descendent clara. Així, entre final de març i mitjan abril es va formar un altiplà del qual, ara sí, Bèlgica ja està desescalant. Actualment, se situa entorn de 400 nous casos diaris. Juan Luis Fernández intueix que, si es compleixen les previsions, al país centreeuropeu li queden encara «uns deu dies o dues setmanes» per controlar la situació pandèmica. Els seus casos registrats (50.267 ahir) se situaran entorn dels 55.000-60.000, i arribaran a un màxim de 70.000 en el pitjor dels escenaris possibles. Una altra dada preocupant per a Bèlgica és la taxa d'infecció, que suggereix una forta virulència del coronavirus entre la seva població: cada belga contagiat va infectar, de mitjana, entre 8 i 10 compatriotes. Pel que fa a la xifra de morts, si segueix la mateixa tendència (ja s'acosten als 8.000), podria arribar als 10.000 o fins i tot als 11.000. Bèlgica ja té, per contra, més de 12.000 malalts recuperats.
