En el darrer Badant, comentava la característica humana de la parla, que té efecte en el comunicar i en l'objectiu d'ajudar-nos a entendre'ns. S'ha parlat, i escrit, molt del lapsus linguae del director general de la Guàrdia Civil, que, en aquest Badant, em servirà per intentar badar envers uns conceptes. Un lapsus linguae és un error involuntari en parlar. En el camp de la psicologia, i en la doctrina freudiana, es distingeix el lapsus de «l'acte fallit», que és un acte o parla diferent d'allò que volem dir o fer i, a voltes, una expressió contrària a allò que volem dir o fer.
En aquest procés de combatre la Covid-19 hi ha clares diverses conseqüències de la pandèmia: l'emergència sanitària, la davallada econòmica i social i els traumes psicosocials en la població. Segurament, a l'hora de gestionar la situació, s'està repetint un error involuntari, un lapsus, quan se'ns comuniquen les mesures de prevenció del contagi; i val més que sigui un lapsus que un «acte fallit», intentaré explicar-me.
Si un valor s'ha de mantenir en aquesta situació, i en el futur, és la cohesió social, i reduir i evitar la distància social. La nostra societat mediterrània necessita mantenir l'empatia, la solidaritat i el suport entre els ciutadans. Per què en diuen distància social, quan volen dir distància física? Un dels efectes més perniciosos per a la nostra societat és perdre la cohesió social, afeblida per la davallada econòmica i amb efectes a llarg termini. La cohesió social és un dels factors de protecció en la salut mental i en la física. L'aïllament, la manca de relacions està relacionada amb el consum de drogues, legals i il·legals, obesitat, diabetis, hipertensió, entre moltes altres factors i malalties.
Un dels indicadors de patiment social és la taxa de suïcidi d'una població determinada. A Catalunya, les xifres són baixes respecte a les societats occidentals. Dades de l'OMS (Organització Mundial de la Salut), van posar de manifest que, després de desaparèixer la «cortina de fer-ro», en la llavors Unió Soviètica, el comportament de la població va ser molt diferent en les nacions que van independitzar-se; en les nacions socialment cohesionades amb estructures familiars i relacionals fortes en relació amb les societats poc cohesionades. En aquestes darreres, la taxa de suïcidi va superar els 100 suïcidis per 100.000 habitants mentre que en les primeres es va mantenir al voltant de 10 suïcidis per 100.000 habitants. A Catalunya, en l'època postcrisi va superar els 7 per 100.000 habitants i, actualment, tornava a estar per sota dels 7 i era més baixa que la taxa espanyola.
Emprem millor la parla, insisteixo, necessitem més cohesió social, evitar la distància social i, per motius sanitaris, mantinguem la distància física.
Voldria acabar fent esment que necessitem distància física, ens convé i es necessària per evitar contagis; de res servirà un desconfinament per fases (fins i tot tenim la 0), si no continuem protegint-nos. L'objectiu no és desconfinar-nos, és evitar el contagi. Aquesta és la premissa principal, com s'explicava a l'assignatura de Filosofia o, si voleu, l'objectiu principal. La resta d'accions pengen d'aquest objectiu, la reconstrucció o construcció econòmica necessiten ciutadans responsables, compromesos i relacionats.
