La foto que acompanya l'article, de data 19 de juny del 1995, feta al despatx de l'alcaldia de Berga, mostra al meu costat una noieta sueca de 15 anys, que havia vingut amb un nombrós grup d'estudiants procedents del municipi agermanat de Högsby a gaudir la Patum.

Una curiosa anècdota s'havia produït minuts abans d'ésser captada aquesta imatge. La regidora de Högsby i excel·lent col·laboradora nostra Margareta Johansson, que, conjuntament amb l'alcalde del municipi, Birger Svanström, havia acompanyat a Berga aquell grup de joves, tingué especial interès a presentar-me aquella somrient minyona, de nom Zaida Catalán, amb cognom més nostre que no pas nòrdic i que, a més, era l'única del grup que parlava castellà.

La raó és la seguënt: era filla de mare sueca i pare xilè, refugiat polític a Suècia fugint del dictador Pinochet l'any 1975. I, tornant al cognom, tal vegada els seus ancestres procedien de Catalunya.

Els pares de Zaida havien fixat el domicili a Högsby quan la nena tenia 2 anys i continuaren residint-hi fins que, arribada l'edat d'ingressar la noia a la universitat, es traslladaren a Estocolm, on ella es llicencià en Dret. Intel·ligent lluitadora d'esquerres, ja des de l'any 2001 fins al 2005 fou líder dels Joves Verds de Suècia, branca juvenil del partit del mateix nom, on ella ostentà el càrrec d'advocada del grup parlamentari des del 2006.

Molt meritòria fou la tasca de Zaida Catalán dins el partit dels Verds, majorment en suport als drets de la dona i amb decisiva contribució a la conneguda «Llei de compra de sexe», encaminada a apaivagar la prostitució i aprovada pel Parlament suec el 1999. Sense oblidar que també donà suport a iniciatives legislatives en defensa del medi ambient i dels drets dels animals.

El dia 12 de març del 2017, Zaida Catalán, conjuntament amb el nord-americà Michel Sharp, acompanyats de l'intèrpret nadiu Betu Tshiela, foren enviats per l'ONU a la regió de Kasai de la República del Congo en una missió d'investigació en relació amb les lluites fratricides que s'hi havien generat entre les forces governamentals i la milícia rebel Kamwina Nsapu.

Vora del poblat de Ngombe, en un perillós paratge i mancats de la indispensable protecció de part de l'organisme internacional, la mototaxi on viatjaven fou aturada i els nostres tres personatges, segrestats per escamots de l'esmentada milícia revolucionària.

Fou al cap de quinze dies quan, a instàncies del govern suec, la policia del lloc inicià una investigació, el resultat de la qual fou que als afores del poblat, dins una tomba poc soterrada, hi aparegueren tres cadàvers, dos d'ells aviat identificats.

Més difícil resultà reconèixer el tercer cos, d'una dona decapitada de la qual mai més el cap ha estat localitzat. Finalment, gràcies a un personal tatuatge que portava al canell, fou reconegut el cadàver. Era el de Zaida Catalán, que havia estat víctima d'un ritual malèfic per part de salvatges components de la milícia.

Aquella tragèdia, amb especial accent a la sàdica decapitació de Zaida Catalán, tingué amplis ressons a la premsa internacional i generà emocionades mostres de condol per part dels membres del govern suec així com pel secretari de les Nacions Unides, Antonio Guterres.

Enguany és el 25è aniversari d'aquell dia que ens arribava a Berga per compartir amb nosaltres la Patum, la joveneta sueca de cognom català i dolç somriure preludi d'una vida d'exemplar humanisme i sacrificis. Vull creure que l'homenatge pòstum que li rendirem al Casal d'Europa arribi als cors de Högsby. I a l'illa d'Öland, on encara la plora la seva mare, l'obligat silenci del patumaire Corpus d'enguany li sigui testimoni d'un respecte infinit.