La lectura d'aquest diumenge ens parla de la necessitat que tenim de creure, de tenir fe. Molta gent es pregunta, com és això de tenir fe? D'una manera espontània tenim fe en moltes coses i aquest tipus de fe natural no té res a veure amb la fe religiosa. Totes les religions tenen el seu origen en la creença d'un ésser superior, fora del nostre abast, dels nostres sentits, de la nostra intel·ligència. Per facilitar-hi l'accés, els mestres i els profetes, Buda, Moisès, Mahoma, han deixat uns escrits que aplanen el camí de la fe religiosa. Avui i aquí parlem de la fe en Jesús. Els 4 evangelis i les cartes de Pau ens donen una visió de qui va ser Jesús, de la seva personalitat.
L'Evangeli de Joan ens parla de la conversa que Jesús va tenir el dijous que en diem sant al vespre. Sap que aquell és el seu últim sopar i vol que quedi clar que quan el veuran clavat en una creu l'endemà, en realitat no només el seu cos mortal estarà penjant a la creu, el qui hi haurà clavat és Déu. Déu mateix a la creu. I ho fa en un llenguatge planer, familiar. Són el grup d'amics, i els diu que se'n va, li fan preguntes: «Que el vostre cor no s'atabali?, si m'heu conegut a mi i em veieu a mi ja heu vist Déu». Per sort, un deixeble no ho acaba d'entendre, i això a nosaltres ja ens va bé. Felip li diu: «Senyor, fes-nos veure aquest Déu que dius que és el teu Pare i ja en tenim prou! Ai, Felip, tant de temps que m'estic amb vosaltres, i encara no saps qui soc?». I torna a repetir que Ell i Déu són el mateix no és un Enviat de Déu ni un profeta sinó Déu mateix que ha vingut. I aquí comença el misteri. En un moment donat de la nostra Història Déu es va fer Humà, un de nosaltres i un Déu crucificat. Per què? El pròleg del mateix evangeli de Joan ens diu «Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu». I segueix: «El qui és la Paraula s'ha fet home com nosaltres. Va venir al seu poble i els seus no el van acollir». Malgrat això: «Ha plantat entre nosaltres la seva tenda».
El misteri de la fe consisteix a creure que Jesús és aquesta Paraula de Déu i es va voler quedar i és entre nosaltres. En el pla de Déu, la mort de Jesús no és un punt final sinó que hi ha una Resurrecció. Però la pregunta continua, per què Déu s'ha fet un de nosaltres? Per humanitzar la Humanitat. I com? Jesús és un model a imitar en la mesura que la nostra pobra capacitat ens ho pot permetre. I aquí entra la fe en Jesús com el motor que ens dona la força de transformar la nostra vida. Una fe viva, viscuda que comporta una manera de viure, un sentit de recerca, de què faig jo en aquest món, i de veure el rostre de Jesús en el foraster, el malalt, el necessitat?
La nostra societat molt competitiva necessita persones que visquin el sentit humà de la germanor. Ens pot ajudar i molt una lectura pausada, escollint a l'atzar un text dels evangelis, que hauríem de tenir al nostre abast.
