La incògnita que es manté des de fa dies sobre quin ha de ser l'àmbit territorial que ha de servir de base de cara al procés de desconfinament encara no s'ha aclarit. La província ha anat perdent punts davant d'un rebuig explícit que no només s'ha centrat a Catalunya. Però l'esperit centralista encara no ha cedit, tot i la molt més gran idoneïtat de les regions sanitàries catalanes respecte de les províncies en un tema com la lluita contra la pandèmia de coronavirus. Fins al moment d'escriure tampoc no s'ha decidit si tal com proposa la Generalitat, inicialment s'aplicaran les característiques del desconfiament de la denominada «fase 1» només a tres de les regions sanitàries del nostre país: les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i l'Alt Pirineu, tal com proposa la Generalitat. Això voldria dir que la resta d'àrees sanitàries-entre elles la que constitueix la Catalunya Central- haurem d'esperar que millorin les dades de la pandèmia en el territori respectiu. En aquest moment s'està vivint una tensió ben visible. Cada dia es constaten centenars de nous casos d'infecció, que mostren que el virus no ha desaparegut del nostre entorn. Però també que el nombre de morts i de llits ocupats en les unitats de cures intensives es va reduint. Tot i això els epidemiòlegs i les autoritats sanitàries insisteixen que no es pot córrer i que el perill de rebrots de la malaltia és molt gran. I alhora apareixen dos factors nous: ja és ben evident que el sotrac econòmic serà de proporcions extraordinàries i que la població -poc conscient del fet que no s'ha superat encara el perill sanitari- ja està molt cansada del confinament.
Ensorrament econòmic i cansament general, doncs, pressionen el govern espanyol per un desconfinament ràpid. Un govern que fa tota mena d'equilibris per sostenir-se i que ha aconseguit renovar l'estat d'alarma, amb el suport de Ciutadans, que tot de cop han tornat a sortir de nou a escena, i del PNB, que sempre guanya en qualsevol situació. Però l'enfrontament amb el bloc sencer de l'independentisme català augura serioses dificultats polítiques properes, ni que sigui amb un camaleó polític com Pedro Sánchez, que no s'avergonyeix mai de fer tots els papers de l'auca. Per cert, si l'establishment polític estatal pensa que la pandèmia ha tingut l'aspecte positiu de conjurar el perill independentista, s'equivoca del tot. Reaccionant a la irrefrenable pulsió centralitzadora de l'Estat, l'independentisme català respondrà enfortit quan tingui la possibilitat de fer-ho. Ho comprovarem a les primeres eleccions que es convoquin.
Mentrestant, per protegir alhora la salut i l'economia amb perspectiva catalana hem d'enfrontar la imprescindible recuperació amb plantejaments clars. D'una banda és del tot necessari invertir molt més en sanitat per tal de no tornar-nos a trobar amb les mancances que el coronavirus ha posat de relleu. Però d'altra banda cal ajudar molt especialment l'economia del país. Hem de revisar què i on comprem. Hem de recordar que ara tenim una obligació: donar suport prioritari al nostre entorn econòmic directe, als productors locals, a les petites empreses properes, a les cooperatives, a tot el comerç de proximitat, al treball directe de tants autònoms que han quedat afectats pels estralls econòmics de la pandèmia. I qui pugui fer vacances, que pensi aquest any en el conjunt dels Països Catalans on trobarà magnífics indrets de mar i de muntanya que segurament encara no coneix i serveis turístics i d'allotjament que no podem deixar que s'enfonsin. Aquest és enguany el nostre deure i allò que caldrà tenir especialment en compte les properes setmanes.
