Aquesta és la síntesi del document que l'episcopat alemany ha donat a conèixer amb motiu dels 75 anys del final de la Segona Guerra Mundial, que es commemora avui, 8 de maig.
El text ha estat un mea culpa dels bisbes alemanys per l'actitud dels seus predecessors durant el nacionalsocialisme. Fa 75 anys, com diu el document, «els bisbes no s'oposaren a la guerra amb un 'no' clar, sinó que es van fer còmplices de la guerra», com passà amb els bisbes espanyols amb l'anomenada «Cruzada». Per això l'episcopat alemany ha admès la seva culpa, pel seu recolzament a les atrocitats de Hitler.
El text recorda que «tant el setembre del 1939 com després, els bisbes alemanys no protestaren obertament contra la guerra d'extermini nacionalsocialista» i per això el document reconeix que els bisbes a penes van reaccionar davant «els escandalosos crims contra aquells que van ser discriminats i perseguits com a estrangers, especialment els jueus».
El document admet «un buit en la memòria i en el reconeixement» de les víctimes del nazisme per part dels bisbes alemanys, que ara se senten «avergonyits» per l'actitud dels seus predecessors. I és que després de l'atac a Polònia, començà una «guerra d'extermini» ideològica, amb innombrables crims, deportacions i assassinats dels intel·lectuals polonesos, inclòs el clergat catòlic, que la jerarquia alemanya no va denunciar. Els bisbes alemanys recorden que amb la invasió de Polònia (contrària al dret internacional), els bisbes es preguntaren com havien de reaccionar davant la guerra, però sense que fessin cap protesta. Aquest document ens recorda, entre les accions vergonyants dels bisbes alemanys, que després que França fos ocupada pel nazisme, totes les campanes catòliques del Reich, voltejaren en senyal de victòria. Un altre fet infame de la jerarquia alemanya va ser anomenar «croada contra el bolxevisme impiu», l'atac del Reich a la Unió Soviètica, com una justificació religiosa.
Com reconeix aquest document, els bisbes alemanys no van tenir en compte el sofriment de tots els qui patiren l'horror del nazisme i en cap moment protestaren obertament contra la guerra i contra els crims monstruosos, especialment els perpetrats contra els jueus.
El text reconeix que durant el nazisme, els bisbes alemanys, i no tots, només s'atreviren a condemnar els actes d'eutanàsia contra els discapacitats. Per això en aquest document, els bisbes alemanys admeten que «avui estem tristos i avergonyits de mirar les víctimes», ja que ha estat particularment vergonyós que, durant molt de temps, no s'hagi prestat suficient atenció als qui sofriren l'horror nazi.
Aquest text valent dels bisbes alemanys ens mostra que només el reconeixement de la culpa (i no el silenci) pot cicatritzar les ferides dels crims monstruosos del nazisme. També els bisbes espanyols haurien de publicar un text semblant, per demanar perdó pel recolzament que feren del franquisme els seus predecessors.
