Si abans de la crisi ja era important procedir a una reestructuració general de les administracions a tot Espanya, i a Catalunya en particular, els danys produïts obliguen a convertir aquella importància, en urgència. M'explico.
Catalunya ha assolit un deute de vuitanta mil milions d'euros. Una xifra increïblement elevada, que provoca un increment diari de 3 milions, en interessos, i que suposa haver perdut tot marge de maniobra. Depèn de tot i per a tot dels fons estatals, i de l'aval del Govern central, per a qualsevol despesa extra que pretengui dur a terme. Alguns ho justifiquen sobre la base d'un mal finançament, o la retòrica que Espanya ens escanya, altres considerem la mala gestió com a principal problema i, en part, a deficients negociacions del sistema de finançament, que ha de ser modificat.
Les coses són com són, i ara com ara és impensable mantenir el sistema que tenim. Un sistema copiat, al peu de la lletra, pels governs de Jordi Pujol, del sistema central. Madrid va ser el model elegit per edificar la Generalitat recuperada, l'any 80. Un sistema burocratitzat, envellit, poc eficient, molt poc auster i ampliat, al llargs dels anys, fins avui.
Tenim: ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions i Govern. Això no s'aguanta, perquè no es pot pagar el seu manteniment. Qui cregui que sí, ha de fer-se pagues de doblar o triplicar els impostos. Si no volem anar per aquest camí impossible, la crisi justifica un canvi total de model. És un bon moment perquè la situació ho justifica. I quin model podríem copiar? Doncs el suís, sense cap mena dubte, perquè és el més eficient i auster.
Suïssa té 41.290 km2, Catalu-nya en té 32.108. Molt semblants, perquè si al primer li traiem la superfície dels nombrosos llacs i altes muntanyes, li queda una superfície útil semblant a la nostra. Allà, 8,5 milions d'habitants; aquí, 7, 5. Allà, 7 ministeris; aquí, 13 conselleries. Allà, tres nivells d'administració: ajuntaments, cantons, govern federal. Aquí, 5, més l'estatal. Allà, agilitat, eficiència i austeritat; aquí, lentitud, burocràcia exagerada i cost elevat. Allà, plena coordinació i participació dels tres nivells; aquí, descoordinació i competència deslleial, entre els sis nivells..., podria seguir, però, tornem al tema.
No queda cap altre remei que procedir a un canvi radical de sistema i organització administrativa. L'actual és inviable, per malbaratador de recursos. Què tocaria fer? Doncs potenciar ajuntaments, dissoldre consells comarcals i facilitar la seva reconversió en mancomunitats de serveis, dissoldre les vegueries que no serveixen per a res, i encara hi som a temps. Es poden mantenir diputacions, en tant que ajuda els ajuntaments, però aprimant estructures, i finalment, procedir a un aprimament radical de les estructures de la Generalitat.
No té cap lògica, en un petit país com el nostre, tenir 13 departaments. Amb 9, com a màxim, podríem funcionar. I eliminar sindicatures, organismes, consorcis, patronats, delegacions, etc, que no tenen altra funció que aparentar estructures d'estat, sense ser-ho, a un cost brutalment elevat. Privatitzar mitjans com TV3, Catràdio i altres, que suposen més de tres-cents milions d'euros a l'any i no exerceixen de serveis públics. Les noves tecnologies permeten altres vies, diferents de les actuals.
Si no ho fem ara, no ho farem en molts anys, i continuar per la via actual és inviable. Qui cregui que pot anar acumulant deute, sense retornar-ne, viu en un altre món. Ara i aquí estarem obligats a ser molt austers, molt eficients i molt pràctics. Deixem enrere somnis impossibles, i centrem-nos en el bon govern. La crisi que tenim ja aquí, parlo de l'econòmica, obliga a dur-ho a terme, de manera urgent. I, ara, he parlat de casa nostra, però a escala d'Espanya toca fer el mateix. L'enorme i envellida estructura ha de donar pas a una altra de molt més prima i molt més eficient i austera. Copiem model, ben proper, i no altres de llu-nyans.
