En certa ocasió, l'escriptor i articulista Josep Maria Espinàs va escriure que no era un entusiasta del telèfon: «Ens coacciona. És un petit però impertinent bruixot autoritari que no hem après de tenir a ratlla». I això que en aquell moment, a principis dels anys vuitanta, encara no proliferaven les teletrucades comercials, llevat d'algunes editorials de tall enciclopèdic, ni existien altres mitjans de comunicació interpersonals, més enllà de la correspondència epistolar. Ara ja no s'escriuen cartes ni ningú no et truca per vendre't l'obra completa de cap escriptor o la història de l'imperi romà en deu volums. Et truquen, això sí, per oferir-te canvis de companyia de telefonia mòbil, descalcificadors d'aigua, comandes de vi a domicili i assegurances de vida. El que aquests dies sorprèn és que et telefonin no pas per vendre't res sinó per cantar-te una cançó a cau d'orella, a escollir entre una vintena de temes variats. Entre Serrat i Machín, passant per Rosó i El meu avi. La iniciativa, impulsada per l'Ajuntament de Manresa, consisteix a felicitar la gent gran pel seu aniversari amb el detall d'una cançó, interpretada en directe pel músic Pep Torras. Confinats a casa sols, molts avis i àvies sort en tenen, d'aquesta felicitació sonora per saber que no n'estan, de sols. I quan, sense família ni amistats, de debò ho estan, encara és més d'agrair que algú es recordi de tu per regalar-te una estona de conversa i companyia musical. El pitjor que ara pot passar -perquè tot en aquesta vida té la part fosca- és que, veient l'èxit i l'efectivitat de la campanya, moltes cases comercials s'apuntin al carro per promocionar cantant els seus articles. Si jo fos empleat de banca o d'alguna agència de viatges amb servei de telemàrqueting, aquests dies m'inscriuria en un curset intensiu de cant en línia i ja em posaria a assajar el Fucking money man de la Rosalía i el Viaje con nosotros de l'orquestra Mondragón. I també Jo vaig amb el meu farol, per quan calgui fer campanya electoral.
