Des de l'arribada de la Covid-19 a les nostres vides, tot ha canviat i ens hem hagut d'adaptar dia rere dia a una nova manera de fer en l'acció del treball social. Una nova manera de fer sense oblidar allò essencial de la nostra feina que, com diu M. José Aguilar (catedràtica de Treball Social i Serveis Socials de la universitat de Castella-la Manxa), és: «La bona pràctica professional és la que inclou dos elements: la producció de relacions, interaccions i vincles socials i el foment d'una participació que reconeix a les persones ateses l'estatut d'autors i coagents [...]».

És a dir, la nostra professió sempre ha estat relacional. Aspectes com l'empatia ens permeten compartir la fragilitat i vulnerabilitat en un procés de reconeixement mutu i d'aquesta manera generar la confiança que ens portarà a reconèixer les capacitats i potencialitats de les persones que tenim al davant. És per això que el teletreball no ha disminuït la nostra presència, seguim acompanyant, gestionant i tramitant. La manera de ser-hi no és el que realment importa; importa ser-hi.

Un altre aspecte fonamental que ens ajuda a desenvolupar les tasques professionals diàries és el treball en equip, això ens porta a reorganitzar-nos, a desenvolupar la creativitat per no abandonar la responsabilitat que tenim, amb aquelles persones més vulnerables. Som servei essencial, així ho ha decretat l'Estat i així ho hem assumit.

Donem resposta a les persones i famílies que ja anàvem acompanyant des de Càritas, aquelles que truquen per primer cop a la porta, i atenem les que han sigut derivades des d'altres serveis, ja sigui de l'àmbit sanitari o de l'administració pública. També intentem respondre a les demandes que ens arriben de les Càritas parroquials.

En aquest últim més, les peticions s'han centrat sobretot en la demanda d'ajudes bàsiques com són alimentació, farmàcia, butà, roba i roba de la llar. D'altra banda ens arriben persones que estan angoixades per la incertesa de la situació i ens plantegen molts dubtes. Dubtes de persones i famílies que es troben en procés de desnonament, tràmits relacionats amb la documentació personal, preguntes sobre prestacions, empadronaments, etc.

Seguim atenent un sector de població majoritàriament indocumentada, sense feina ni ingressos econòmics, que viuen en condicions precàries d'habitatge i que tenen moltes privacions materials. És per aquest motiu que oferim pràcticament les mateixes ajudes que fins ara, amb la dificultat afegida per la convivència amb la Covid-19.

Aquests dies Càritas Anoia-Segarra intensifica el seguiment de totes les persones i famílies que es troben en situació d'exclusió social i que per diferents circumstàncies estan més exposades als efectes del coronavirus. Intentem transmetre un missatge de confiança i d'esperança perquè, més que mai, ens necessitem els uns als altres. Tot anirà bé.