Imagineu-vos que heu llogat una habitació en un xalet per la qual pagueu una bestiesa, no teniu dret a res sense l'autorització dels propietaris i amb el que us costa podríeu marxar i tenir una casa amb piscina per a vosaltres sols. L'habitatge, d'estil arquitectònic de postguerra amb pretensions de mausoleu i batejat amb el nom de «Villa Real», està situat a la zona sud de la urbanització d'alt standing Europa Park i des de fa anys els seus estadants viuen en una bacanal constant, aliens als ses recursos econòmics.
Han construït un xarxa d'AVE -ascensors d'alta velocitat- per no pujar ni una escala, han muntat despatxos a tort i a dret per a ús exclusiu dels administradors, que cada vegada en són més, han retallat despeses escolars i sanitàries per augmentar la partida de seguretat privada, s'han dedicat a fomentar la corrupció i el frau fiscal, als tresorers arruïnats els han donat un merder de calés del fons comú sense signar cap rebut, per continuar estafant i vivint a tot tren i han permès que el reiet de la casa cobri comissions milionàries per obres inútils, a més de carregar les factures de serveis sexuals i altres excessos a les despeses generals de la llar.
Mentrestant, la festa continua perquè la urbanització disposa d'un fons comú per fer front a fallides dels seus membres, que podrien posar en perill l'estabilitat i el ritme de vida del conjunt de la comunitat. Però els fons s'esgota i els residents a la zona nord, que han portat una gestió acurada i racional de les seves possibilitats per poder estalviar, es neguen a continuar pagant la disbauxa dels irresponsables de la casa de barrets de la zona sud.
El que semblaria una posició lògica dels més moderats ofèn profundament els de «Villa Real», que es neguen a renunciar al seu Ferrari, l'apartament d'Eivissa i les mariscades a dojo regades amb un vi que tu només et podries permetre un cop a la vida, mentre la gresca continua. La junta de la comunitat de veïns ja els ha avisat que si continuen així aviat no podran mantenir els avis ni comprar medicaments, i si no comencen a netejar les teranyines i fer reformes estructurals profundes, l'edifici, on ja s'observen importants esquerdes, acabarà per ensor-rar-se com un castell de cartes. Els diuen que s'ha acabat la bacanal, i els ofereixen l'opció de continuar pagant per salvar-los el cul a canvi de fer-se càrrec de la gestió, que comencin a treballar traient el fetge per la boca fins que paguin tot el deute i quan estiguin en pau els explicaran com i de quina manera els deixen continuar residint allà; opció aquesta última que destapa la caixa de trons i posa damunt la taula el qualificatiu d'insolidaris, adreçat als qui volen posar fi al guateque una vegada per totes. Us ho imagineu? Quant tardaríeu a fer les maletes i marxar, com diem aquí, cagant llets?
