Confesso una certa angúnia cada vegada que veig a venir algú a cara descoberta. I si esbufega per l'esforç, encara més. Poso a prova la meva capacitat pulmonar i aguanto la respiració tant com puc, fins que l'hagi perdut de vista. Dissabte de la setmana passada penso que vaig batre el rècord mundial d'apnea profilàctica, immers en la maregassa de gent que em passava pel costat o m'avançava suant, panteixant sense portar la mascareta de respecte cívic que el sentit comú aconsella que tothom utilitzi responsablement. Desconec el mecanisme mental que impedeix a tanta gent usar mascareta pel carrer. Podria ser per menyspreu del risc, o pel convenciment que no cal, però... Algú recorda que tot va començar essent «només un grip»? El errors dels primers dies s'han pagat prou cars per repetir actituds de menysteniment ara, amb la famosa «desescalada». El personal sanitari ho ha advertit per activa i per passiva: menys aplaudiments i més responsabilitat personal. Què és el que no s'entén?
Després de les discrepàncies polítiques sobre la gestió de la pandèmia, després de les correccions entrades amb calçador perquè no fos dit que algú altre tenia raó, ara que ja hi ha nervis per veure qui desconfina abans i millor que ningú, a Madrid els ha entrat la dèria independentista perquè volen passar del «mando único», i gestionar el desconfinament al seu aire, convençuts que ho faran molt millor que el govern de l'Estat espanyol. Ves a saber si els diran pocavergonyes, insolidaris, irresponsables o separatistes com quan des de Catalunya es va advertir que el control de la pandèmia hauria estat més eficient des d'un estat independent. Però, d'entrada, ja ha plegat la responsable de la salut pública madrilenya, i no per manca de feina, precisament. Dijous a la nit no tenia més detalls de la dimissió ni de l'actitud del ministre Illa davant el «desafiament» madrileny, però tot feia pensar que a la capital no volen saber res del govern ni de la llei, de la legalitat constitucional de l'estat d'alarma que l'empara. L'única certesa és que el coronavirus encara belluga i que hi pot haver rebrot d'infectats, d'hospitalitzats i de morts a partir de la setmana que ve. Què farà la Fiscalia? I la Guàrdia Civil?
Fer l'estruç.- Diu que Pedro Sánchez ha prohibit fer públiques les balances fiscals que evidencien el dèficit escandalós entre el que aporta i el que rep Catalunya. Costa de creure que esperi que vinguin temps millors. O que li hagin demanat que ho faci els col·legues catalans que no s'ho atrapen desmentint i acusant el sobiranisme català. El que ningú no dubta és que un tracte més just aniria bé per a la societat catalana, però els reca reconèixer-ho. Creuen que és millor amagar la realitat. Em recorda el mural gegantí que reivindicava la república catalana, després una empastifada ultra prometia mà dura contra els independentistes i, finalment, una tercera pintada la desacreditava afirmant que «la ley es el instrumento de venganza del estado capitalista». Ara, una heura s'enfila pel mur i l'amaga. Ja veurem què passa el dia que una desbrossada primaveral tregui la bardissa...
