No tornem a caure en el parany capitalista com en l'anterior crisi. Recordem l'efecte papallona de les retallades. Hem de recordar que si retallem en justícia social això se'ns tornarà amb escreix en aquest món ja malalt. La llarga ceguesa neoliberal ha de ser criticada, en particular a causa de les seves polítiques devastadores de privatització a ultrança dels sistemes públics de salut que son criminals. Com ha dit el professor Yuval Noah Harari: «Els governs que van estalviar despeses en els últims anys retallant els serveis de salut, ara gasten molt més a causa de l'epidèmia». Angoixa i milers de malalts morts per no disposar de llits a les Unitats de Cures Intensives (UCI) condemnen per llarg temps els fanàtics de les privatitzacions. Són les mateixes polítiques austeritàries que retallen en cooperació i en medi ambient que es tornen de manera dolorosa cap a aquest món malalt i suïcida. Des de diferents organitzacions i ONG hem treballat en altres pandèmies en els últims anys i s'han llançat advertiments que alguna cosa molt greu podria passar al nostre, per alguns anomenat primer món. Jo espero que a hores d'ara ja ningú que tingui sentit comú ignori que la pandèmia no és només una crisi sanitària. És el que les ciències socials qualifiquen de «fet social total», en el sentit que convulsa el conjunt de les relacions socials, i commociona les institucions i els valor. Per això s'ha de tenir clar que l'activitat humana que la nostra forma de vida ha generat ha provocat aquestes pandèmies, perquè hem alterat «la natura», el cicle del clima, de l'aigua i l'ecosistema que manté l'equilibri al planeta.
Hi ha dos factors que no podem deixar de considerar: el canvi climàtic provoca pertorbacions de tots tipus i moviments de la població menys culpable d'aquest desastre; el segon és que sent la nostra cultura gran culpable de les penalitats de les poblacions més desfavorides, com a conseqüència de la nostra forma de vida, no podem deixar-la a la seva sort cada vegada que a nosaltres se'ns pertorba la nostra economia. Els desastres naturals -pandèmies, incendis, huracans, inundacions- continuaran perquè la temperatura al planeta segueix pujant i perquè hem arruïnat la Terra. Hi ha dos factors que no podem deixar de considerar: el canvi climàtic provoca moviments de població humana i també d'altres espècies; el segon és que la vida animal i la humana s'acosten cada dia més com a conseqüència de l'emergència climàtica i, per això, els seus virus viatgen junts. Cal ser conseqüent, res tornarà a ser normal, aquesta situació és un crit d'alarma a tot el planeta. Si la pandèmia pel coronavirus pot ensenyar-nos alguna cosa sobre la crisi climàtica és precisament que la nostra economia moderna i interconnectada a escala global és molt més vulnerable del que havíem pensat. Toca, si hi ha sentit comú, construir les infraestructures solidàries que ens permetin viure d'una manera diferent. Tenim des de fa temps alertes d'amenaces d'una extinció en cadena. Cal fer el canvi i tenir cura amb el planeta. Cada comunitat ha de responsabilitzar-se de com establir aquesta relació en el seu àmbit més proper. Hem de desenvolupar noves activitats, crear nous llocs de treball, per reduir el desastre. La globalització com l'entenem s'ha acabat, hem de pensar en altres termes i repartir la riquesa. Aquesta és la crisi de la nostra civilització, i no podem seguir pensant en la globalització com fins ara, es necessiten solucions per desenvolupar les infraestructures d'energia, comunicacions, transports, logístiques, etc. d'una manera diferent. Aquests dies hem donat una petita treva al nostre món. Tenim l'aire més net, ningú el recordava tan net i pur. Mars cristal·lins. Hem d'aprendre d'aquest petit respir al nostre món per fer les coses d'una manera diferent. Fem entre tots un futur prioritzant el respecte a la natura amb igualtat i justícia social. Fem entre tots un món millor per a tots. Ens hi juguem el futur com a humanitat.
