La pandèmia va fent el seu camí, com l'aigua d'una tempesta, es va escolant entre viaranys i va deixant problemes al seu pas. Sembla que cada dia aquests són més petits, però no volen desaparèixer del tot. Seguint el símil, tenim encara la terra xopa i les mesures que hem pres per a la nostra subsistència durant els dar-rers dos mesos tenen debilitats. A mesura que es va eixugant el terreny, però, anem plegant tot el dispositiu que havíem posat en marxa per no ofegar-nos. En alguns moments, però, en alguns sectors, sobretot, hi ha hagut problemes de gran abast.

Amb tot, després de la tempesta, però, s'ha obert el període de reflexió. Primer, vam menystenir l'enemic, potser més al centre peninsular que aquí, però, en general vam badar. Després, el país es va encomanar als investigadors, però, imprescindibles com són, no estan per a les urgències. I passats uns dies (massa dies!) vam descobrir que no hi ha dret que s'hagi actuat amb despropòsit amb la gent gran, en general, i especialment a les residències. Mentrestant, els medicament salvadors encara són en fase d'anàlisi i prova als laboratoris i les vacunes... Es va treballant en el tema de les vacunes. Deixem que treballin entre mostres i microscopis, i mentrestant, repassem la feina feta, per si a la tardor arriba una segona pandèmia.