L'any 1939, Pere Jorba Vall va ser el nou president de cal Jorba fins a la seva mort, el 30 d'abril del 1964. Del matrimoni amb Maria Roser Gomis d'Abadal, l'any 1933 nasqué Lluís G. Jorba Gomis, el darrer hereu de la casa. Pere Jorba era addicte al règim franquista i una de les seves primeres decisions va ser actuar contra els que durant la guerra civil havien lluitat a favor de la República, que van ser definitivament acomiadats, en no voler readmetre'ls. Llevat d'una excepció, Jaume Navarro Torras. Tal com explica en l'entrevista del 15 de juliol del 2019 feta per Salvador Redó, Xavier Gil i Quim Aloy, «jo havia estat part del Comitè d'Ajuda al Front», que proporcionava vestimenta als milicians que anaven a la guerra. En una nota a l'entrada de l'empresa, com recorda Navarro, es deixava ben clar que Pere Jorba no volia readmetre cap republicà a treballar a cal Jorba. Prossegueix: «Al meu pare el van voler», però els companys l'advertien: «El teu fill no cal que vingui perquè també n'havia format part» Així, Navar-ro va considerar que, «abans que em diguin que no em volen, ja no em presento». Però un dia: «El senyor Pere va dir al meu pare: 'Que encara és al camp de concentració el teu fill'? 'No, és a casa, ferit'». Pere Jorba li va donar l'encàrrec que Jaume Navarro l'anés a veure. Quan hi va anar, el propietari a la manera de justificació, li va dir: «Aleshores eres una criatura que no sabies el que et feies. T'ho feien fer». «A tu sí que et vull», li va etzibar. Així, va tornar a treballar a cal Jorba i va anar pujant de categoria fins a arribar a ser apoderat de l'empresa.

Jaume Navarro recorda Rafael Corvinos, extreballador de cal Jorba, com a «principal» del Comitè Revolucionari i Antifeixista al Casino. Efectivament, era el president del comitè definitiu, ja que prèviament en va funcionar un altre de provisional durant 20 dies, presidit per Marcel Augés. Li sembla que Corvinos, quan anaren mal dades, va fugir cap a França, però no va ser així, ja que va passar per tres camps de concentració franquistes dels quals es va escapar, fins que fou delatat i jutjat pel Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, que el va condemnar a 30 anys. Navarro reconeix que «Corvinos va salvar la vida de Joan Jorba» l'any 1936, en què va ser detingut per membres del Comitè Revolucionari de Tarragona. En síntesi, així ho explica Corvinos a les seves memòries: «Alguns milicians armats amb fusells a les ordres d'un tal Tomàs van procedir a la detenció de Joan Jorba a casa seva, i després d'una forta discussió al Casino entre Corvinos i Antoni Camps Vives, cap del departament d'Investigació i Vigilància del Comitè de Manresa, el van traslladar cap a Tarragona, ja que el reclamava el comitè d'aquella ciutat. A Corvinos el van acompanyar Agustí Espinalt, Marià Morelló i Vicenç Vilarasau, membres del consell d'administració de cal Jorba».

En arribar a Tarragona, el va jutjar un tribunal popular i el fiscal va explicar que durant els fets de la Setmana Tràgica del 1909 a Manresa, Joan Jorba va denunciar l'actuació d'alguns anarquistes i va treure fotografies des del balcó de casa seva que comprometien els que després van ser detinguts, jutjats i condemnats a mort a Barcelona, tot i que després van ser indultats, però van passar tota la seva joventut a la presó -un dels quals, anomenat Torruella, hi va morir- condemnats a 30 anys. Els defensors van parlar dels sentiments humanitaris d'en Jorba, que va dir que les fotografies les havia fet un comerciant del costat dels Magatzems Jorba i de la farmàcia Rius, que donava al Born. Entre els quatre reclamants hi havia un germà d'en Tomàs i un tal Toyos. Després d'un llarg estira-i-arronsa es va arribar a la conclusió que Joan Jorba i altres implicats en l'afer havien de pagar una important quantitat de diners per als perjudicats. La indemnització es faria mensualment a Manresa. Però la reparació es va interrompre després de la mort de Toyos i altres dels seus companys en un accident de cotxe. Joan Jorba va morir el 21 de març del 1938 i el nou president, Pere Jorba i Vall, «va declarar el pacte de la fam a Espinalt, Morelló i Vilarasau, i els va acomiadar», conclou Corvinos.