La setmana passada s'aprovava al Congrés dels Diputats una nova pròrroga de l'estat d'alarma que des de fa mesos tenim a Espanya.
El més destacable va ser que Ciutadans va donar el seu suport a aquesta prolongació, contra la qual van votar els partits independentistes i Vox, i PP es va abstenir.
Al meu parer Ciutadans va prendre una decisió política encertada, ja que anul·lar l'estat d'alarma bruscament, sense establir mesures de coordinació prèvies, hauria suposat descontrol i desconcert en la lluita contra el coronavirus i els seus efectes sobre la sanitat, la mobilitat i l'economia.
Si s'hagués aixecat l'estat d'alarma, què s'hauria fet l'endemà mentre no han acabat ni els contagis ni les morts? Què hauria passat amb els ERTO que actualment donen cobertura a centenars de milers de treballadors que no poden anar a la seva feina?
La catàstrofe sanitària, social i econòmica que tenim al davant ens obliga a actuar de forma no partidista i mirant l'interès general. Més que mai hem de ser útils a la societat a la qual representem i servim, amb actitud molt serena i amb gran perseverança davant d'aquells que la volen abordar des de la visceralitat i el frontisme.
D'altra banda, no prorrogar l'estat d'alarma hauria donat a Sánchez i el seu govern un argument més per responsabilitzar els altres del que pogués passar i li serviria per tapar així les seves responsabilitats en la gestió de la crisi sanitària i econòmica.
Donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma no significa estar encobrint una gestió clarament millorable, fins i tot en moltes ocasions incompetent. No vol dir donar suport a un govern que ens ha mentit i que maquilla estadístiques per minimitzar-les. Per a Ciutadans, Sánchez és un mal governant, un gestor incompetent a qui caldrà demanar comptes quan toqui, que serà en breu. Però la setmana passada no hi havia cap altra alternativa que prorrogar l'estat d'alarma. Així mateix, l'actual crisi està oferint a Ciutadans l'oportunitat de marcar perfil propi, de tenir un espai propi i un missatge diferenciat del PP que impedeixi que siguem percebuts com un partit subaltern i al seu rebuf.
Ciutadans ha de tornar al centre del tauler polític i, des dels seus principis, valors i propostes, ser un partit versàtil capaç de pactar amb el PP però també amb el PSOE perquè s'adoptin polítiques sensates i s'introdueixi assossec a la política espanyola. En definitiva, Ciutadans ha de practicar el diàleg i l'acord que d'altres només prediquen.
Només amb aquesta actitud Ciutadans serà un partit útil a la societat catalana i espanyola i tindrà un paper clau en moltíssimes qüestions, i podrà afavorir i participar en governs allunyats de populismes, radicalismes i independentismes.
