Estic dubtant sobre quin esport entrenar a casa: l'apnea (bussejar sense oxigen) o l'alpinisme. Són les dues opcions que se m'ofereixen després de llegir l'entrevista de Gemma Camps al farmacèutic i biòleg manresà Antoni Nogueras, que m'ha advertit contra la maldat dels ascensors en temps de coronavirus. Es veu que són artefactes del dimoni. I tan innocents que semblen.

Reprodueixo les paraules del veterà professional: «L'ascensor és el millor aliat del coronavirus. Personalment, és el que em fa més por de tot. Imagina't que tens un veí contagiat i l'agafa abans que tu. Pensa que allà no hi ha ventilació. Si un aerosol pot estar trenta minuts flotant, en un ascensor hi estarà tres hores. Jo recomanaria a la gent que, si no té una bona mascareta, vagi a peu».

I què és una bona mascareta? Fa dies que m'he perdut entre tants noms, sigles i xifres. Els atorgo a totes un marge de sospita, per si de cas, i llavors les opcions són dues: pujar i baixar escales o bé omplir els pulmons abans d'entrar a la cabina assassina i no exhalar fins que n'hagi sortit. Mentrestant, aguantar la respiració. Aquesta part és l'entrenament per a la immersió en apnea. Uns quants cops al dia mentre hi hagi virus en circulació (n'hi ha per estona), i quan ens deixin tornar a la platja podrem anar a mirar coralls a pulmó lliure. Qui diu coralls, diu llaunes de cervesa a dos metres de profunditat.

D'altra banda, pujar i baixar repetidament per l'escala es pot convertir en un entrenament d'alpinisme, que es torna intensiu per als qui viuen al capdamunt de les poques torres de la ciutat. Uns quants dies d'insistir en aquesta pràctica i s'enfilaran a l'Aneto cantant sarsuela.

Hi ha la possibilitat de la combinada: baixar amb ascensor aguantant la respiració i pujar per les escales. Dos esports millor que un, i sense sortir del terme municipal. Ignoro si es pot fer a qualsevol hora o només durant les franges horàries esportives perquè baixar al portal i tornar a pujar trenca el confinament; en aquest cas, portin un cistell d'anar a comprar.

Hi pot haver qui trobi exagerat l'avís del farmacèutic, però l'experiència ens diu que no va desencertat. Pensin en quantes hores persisteixen les olors a l'ascensor del seu bloc. El dia que al veí galtes li degota la bossa de l'orgànica i passa de tot, la pudor de peix no se'n va fins que algú altre s'hi posa amb la baieta, el lleixiu i l'ambientador. Ara pensin que la pudor és el fotut virus. Mama, por.