En una d'aquelles reflexions anònimes que cor-ren per Internet, algú observava que ens passàvem els dies de confinament parlant del que faríem quan s'acabés i preveia que quan arribés aquell moment la nostra principal ocupació seria parlar d'allò que havíem fet durant la quarantena, lamentant que sempre ens ocupéssim del futur o del passat i mai visquéssim plenament el present. Segurament no tot era tan radical com ho expressava però tenia la seva part de raó. Ara mateix la sensació és la d'estar vivint uns dies de transició en què el passat i el futur gairebé es barregen. Sentim com si el fet de viure en un temps o un altre estigués delimitat pels canvis de fase que pugui dictaminar el govern. I amb la consciència d'estar assistint a un canvi de cicle que es pot produir d'avui per demà sorgeix també l'afany de preservar per a la història els records d'un estat d'excepció. Arreu apareixen crides perquè els ciutadans aportin els seus records a diferents arxius i és de preveure que rebran allaus de fotos, però temo que n'hi haurà milers sense una explicació que les situï en el seu context. I temo també que aquells arxius es quedaran sense recollir una cosa que encara dol més: els sacs d'històries humanes que s'esvairan en l'àmbit d'una sobretaula sense que en quedi cap rastre.
Pensant exclusivament en la crònica gràfica, m'he imaginat un gran àlbum del confinament a Manresa fet de tots els rètols que han aparegut als comerços per explicar la seva clausura. Un fons documental que no tindria preu perquè estaria fet d'imatges irrepetibles. Per posar uns exemples, la del rètol d'aquell híper basar «xino» on fa dos mesos que diu «Cerramos 15 días por reformas en la tienda. Disculpen las molestias», o la del restaurant d'uns compatriotes seus on posa «Cerrado por vacaciones. 1 mes», com si la referència a la pandèmia fos un tabú. Tan diferents d'aquell bar on s'excusen dient d'una tirada «Pedimos mil disculpas a nuestra clientela cerramos hasta nuevo aviso por el problema en común que tenemos todos qué prevenir la enfermedad del coronavirus». I tan diferents també del full que una pizzeria va penjar a l'entrada de l'edifici on tenen el negoci: «Estimats veïns, som els encarregats de Fresh pizza. Com que nosaltres hem de continuar amb el servei a domicili obert, si algú de vosaltres necessita ajuda per la compra, farmàcia, etc... no dubteu a trucar-nos». I un, que passa per allà i s'atura a llegir-lo, se sent tan reconfortat com si l'oferiment li haguessin fet a ell.
