Si van llegir el Regió7 d'ahir, deurien adonar-se que a la secció «Ara fa 10 anys, així va petar la bombolla» es reproduïa el titular següent: «ZP rebaixa 2,6 milions de salaris i congela les pensions després de 25 anys d'increments». ZP era José Luis Rodríguez Zapatero i el titular corresponia al 13 de maig del 2010. El dia abans, efectivament, el cap del Govern espanyol va comparèixer al Congrés dels Diputats per anunciar «l'ajust econòmic més sever des del franquisme», com s'assenyalava a la portada. El Tresor espanyol tenia problemes per refinançar les emissions de deute amb les quals havia intentat plantar cara a la crisi del 2008; els mercats li exigien uns interessos estratosfèrics perquè el consideraven a prop de la fallida. Aquesta hauria arrossegat l'euro i els rectors de la moneda única no ho podien permetre: Berlín, Frankfurt i Brussel·les van reaccionar per evitar-ho, però van exigir un pla d'austeritat brutal que reduís els números vermells espanyols. 15.000 milions de retallades addicionals en dos anys, i com a mostra de bona disposició, Zapatero va anunciar que es rebaixava una mitjana del 5% el sou dels funcionaris de totes les administracions i es congelaven les pensions, entre altres mesures. També s'eliminava el xec nadó i la retroactivitat de les prestacions per dependència. No cal dir que els socialistes van perdre les eleccions generals següents; ho van fer aquell dia, quan van tocar allò que quan es toca dispara la derrota.

La gran retallada, com hem dit, obeïa a la crisi del deute derivada al seu torn de la crisi econòmica desfermada dos anys abans, quan el Govern espanyol va interpretar que una empenta en forma de despesa pública ajudaria l'activitat a recuperar-se. Però la crisi era més fonda i estructural que no es pensaven i aquella despesa «d'animació» es va sumar a la despesa social creixent a causa de l'atur disparat i a la caiguda dels ingressos per impostos i cotitzacions. Al cap de dos anys les finances públiques eren insostenibles i van arribar, augmentades, les retallades que els economistes liberals havien reclamat des del primer dia.

Deu anys més tard, una nova crisi econòmica, d'origen sanitari, està portant no pas el Govern espanyol sinó tots els del món a gastar i a endeutar-se, amb l'ajuda dels bancs centrals. Zapatero no va tenir aquesta mena de suport. Ara el BCE s'hi posa bé, però ves a saber què farà d'aquí a dos anys i com estarem llavors.