Seients massa enganxats i amb poc espai per bellugar-se una mica durant el vol. El dret a dur la cara tapada pel carrer en el cas de les dones musulmanes. La necessitat que els pares i les mares s'impliquin més en l'educació dels seus fills. La importància de la sanitat pública. La incapacitat d'alguns polítics per gestionar... Són alguns temes que en temps de la prepandèmia ens agradava discutir sense arribar sovint enlloc i que la crisi que ara ens ha tocat viure ha respost sense haver de fer grans debats. És acceptable haver de seure a l'avió notant al coll l'alè de l'ocupant del seient del costat? No. Ja no ho serà. Podem anar pel carrer i les botigues amb la cara tapada, que només se'ns vegin els ulls? Sí. De fet, ara mateix es recomana, i això no significa que tots siguem uns terroristes, oi? És important que els pares s'impliquin en l'educació dels infants? Oi tant! Ara ho han hagut de fer sí o sí, i molts s'han adonat per fi de la importància dels mestres. I el mateix amb la sanitat pública, sovint menystinguda i tan valuosa ara i sempre. Polítics. Ha quedat clar que, en segons quins temes, és millor que surti al faristol un tècnic que hi entengui que un polític perquè la majoria l'únic que fan és embolicar la troca. Si per alguna cosa ha servit el coronavirus, a banda de capgirar-nos la vida, ha estat per deixar algunes coses molt clares. Transparents.