La pandèmia de la Covid-19 continua sent la base de la informació de la setmana. En realitat hi ha poques notícies del tot noves i el fons de la qüestió segueix sent que la situació millora des del punt de vista sanitari, però que de cap manera el problema no està superat. Ja hi ha països amb rebrots que han hagut de recuperar confinaments. Per tant, tot i que en tinguem ganes, no podem cantar victòria. Això sí: se segueixen anunciant mesures poc preparades que de seguida s'han de rectificar, com l'embolic sobre si els comerços podran fer o no rebaixes. O l'arbitrària decisió d'obrir les fronteres de l'Estat però obligar a fer una quarantena de 14 dies a tots els estrangers que hi arribin. Així, és clar, ningú no voldrà anar de vacances a l'Estat espanyol i França ja ha reaccionat anunciant que farà passar la mateixa quarantena a qui tingui passaport espanyol i vulgui entrar a França. En canvi, el que s'ha fet a d'altres països és signar acords bilaterals sobre el trànsit fronterer que evitin posar en perill la salut de les persones del país visitat. Voler imposar quarantenes sense acord amb els països veïns lliga molt amb la línia aparentment dura amb què el PSOE ha volgut gestionar la pandèmia. I lliga també amb la voluntat d'aprofitar l'ocasió per recentralitzar i difondre la idea que cal un estat fort i unificat, amb comandament únic, que ha de ser a Madrid, evidentment. Però tantes mesures poc estudiades i farcides de retòrica fan que les mateixes rodes de premsa de Pedro Sánchez siguin del tot prescindibles. I fa riure que el president del Govern anunciï que demanarà encara una nova pròrroga de l'estat d'alarma però que ara sí que es tindrà en compte l'opinió de les comunitats autònomes i que es posarà en pràctica aquest desconegut neologisme polític denominat «la cogovernança».

Mentrestant, la lluita contra el coronavirus va fent progressos reals que fan possible avançar -amb totes les precaucions- en el camí del desconfinament. El lector ja sabrà avui si l'Estat haurà acceptat la proposta de la Generalitat de passar la regió sanitària de la Catalunya Central a la fase 1. I per tant, si milloraran algunes de les limitacions de la fase 0, sobretot pel que fa a l'obertura d'establiments, reunions de persones i mobilitat. Però hem de començar a mirar més enllà de l'epidèmia. Recordem, doncs, allò que és urgent: mantenir l'alerta sanitària, sí, però assegurar també el suport imprescindible de tothom a l'economia del país, a tota l'activitat de proximitat, als comerços i professionals locals, als autònoms i petites empreses que tenim a la vora, etc. Avançar per vèncer la pandèmia és imprescindible però també ho és superar els seus efectes econòmics negatius, que s'intueix que seran molt greus al nostre entorn.

I no oblidem tampoc el país sencer. El coronavirus no ha solucionat cap dels grans problemes que hi havia plantejats abans que sorgís la pandèmia. El camí cap a la independència s'ha de continuar transitant. S'ha de seguir exigint la llibertat dels presos polítics injustament tancats a la presó. Precisament aquesta setmana Amnistia Internacional ha adreçat un informe jurídic contundent a la judicatura espanyola demanant la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i insistint que la seva condemna és del tot inacceptable. I queden moltes més qüestions polítiques pendents, com els escàndols que segueixen afectant la monarquia, amb noves dades sobre el traspàs de diners procedents de comissions pagades per països àrabs a l'exrei Juan Carlos. O sigui que preparem-nos: un cop superada l'aturada que ha provocat la Covid-19 ens adonarem que tenim molta feina endarrerida que ens espera.