Oooooléééé! El Ramon ja és a casa! Baldat, però a casa. Gairebé dos mesos hospitalitzat, una eternitat per a la Maria Rosa, l'Anna i la Marta, i les seves parelles, l'Scott i l'Òscar. Quan el petit Arnau escolti l'avi Ramon explicant com va guanyar el virus, xalaran tots dos. Que contents estem tots els de la colla!

I a cal Pere i la Maite també beuen cava: ja només hi ha un catèter que toca la pera. En quatre dies fora i tot es limitarà a fer un seguiment periòdic. Visca!

El Max es recupera bé. Està en bones mans i segur que superarà la situació. L'Ignasi i la Rosa diuen que ja torna a llegir i consumir cultura. La Joana assaja una ària de benvinguda, i la petita Arabela ja destaca en somriures i xiscles de benvinguda. Bravo!

Com l'Agnès, que creix al costat dels pares que li dediquen tot el dia perquè teletreballen.

I el iaio Paco ja torna a donar «guerra» a l'Elisenda i el Txema, després de passar tres dies en observació. A la seva edat només frisa per retrobar-se amb els amics. Irreductible!

La Neus no afluixa, per molt que la malaltia l'hagi posada a prova. L'ànim el té intacte i el coratge continua encomanadís. Som-hi!

El Jordi ja n'ha fet 49 i anuncia festassa l'any que ve. Com l'altre Pere, que arrodonirà la xifra final dels setanta, mesos després que ho hagi fet el Jordi caminador. Bé, i al Joan encara li dura l'emoció de la felicitació multitudinària que li va preparar la família, dissabte de la setmana passada. Sumar, sumar i sumar!

L'Imma tampoc no para. Res no l'atura ni la fa claudicar. Quina dona!

Admiració, aquests dies, també, per les àvies centenàries que han superat la prova de la Covid-19 ben escatolides. Entre d'altres, la Cloti amb 103 anys, i la Maria als 113, la més veterana. On s'ha de firmar, oi?

No té res a veure, però, per signatura, la de tots els representants municipals en un document que fixa el que cal fer i no es pot quedar enrere perquè Manresa superi les dificultats socials i econòmiques derivades de la pandèmia. No defalleixin!

Regió7 predica amb l'exemple: han recuperat la contraportada. Fidels i exigents de mena.

A ulls dels seus avis, el Roc, el Jan, el Lluc i el Pau compleixen el compromís de continuar creixent com a persones responsables. Com es troba a faltar l'abraçada! La Neu i la Moppa, també.

El Pep s'emociona en saber que ha nascut la Mel. Jo, quan veig el vídeo d'una violinista que em recorda la Miranda, filla de l'amic enyorat. Aquests dies, la música és més balsàmica que mai. Gràcies als que en compartiu!

I la confessió final: tant pensament positiu ha sorgit després de despertar-me, alleujat, d'un malson en què actuava irresponsablement per conduir amb els quatre nets al cotxe, sense mascareta ni guants. Quina vergonya!

La que no passen aquells que ara, justament ara, al cap de dos mesos, gairebé trenta mil morts i el país col·lapsat, decideixen controlar sanitàriament la gent que arriba de l'estranger; o els que no pensen dues vegades abans de decretar mesures que perjudicaran el comerç, les petites empreses, els autònoms, els treballadors; o els que només saben barallar-se per interès polític, maniobrar per obtenir rèdit electoral. Qui els va matricular!