Mentre escric la columna, el govern ha demanat al gobierno que dilluns puguem entrar a la fase 1, encara que fa unes hores no ens ho mereixíem perquè la nostra regió sanitària la darrera setmana havia passat del 34,1 al 42,4 en l'índex de casos per cada mil habitants. Tampoc entenc per què numeren les fases quan els podrien posar nom, deixant de banda els números, estic convençut que no abandonarem la fase testicular en la qual ens hem acomodat; aquesta fase és aquella en què massa gent fa el que li surt dels collons, a més de fer-los servir per pensar. Els runners han sortit de sota les pedres esbufegant sense respectar distàncies, les passejades i trobades en grup comencen a ser massa freqüents, i l'ús de mascaretes i normes d'higiene ha passat a la fase de relaxament. No ens enganyem, un país que fa testar els futbolistes abans que els sanitaris, obre els bars abans que les escoles i la població frisa per avançar de fase i arribar aviat a la barra, és un país amb la salut mental alterada i una copa de més.

A Madrid, que de la fase zero han passat a la fase senil, centenars de «borjamaris» han sortit als carrers del barri de Salamanca, on hi ha un pijovirus que ataca l'extrema dreta anul·lant les neurones. Mirem per la tele els metges mediàtics però no escoltem les reivindicacions d'infermeres i infermers que són a primera línia de la pandèmia. La benemèrita ha redactat un informe, fruit de la fase testicular, alertant de protestes dels sectors «separatistes» als carrers; com si calgués ser molt espavilat per intuir que milers de treballadors afectats per un ERTO que fa dos mesos que no cobren,

un estat en fallida i una imminent crisi econòmica amb taxes alarmants d'atur són raons suficients per manifestar-se públicament, més enllà de qualsevol plantejament polític o terri-

torial.

Amb tantes fases, al final han aconseguit que tots anem desfasats. ¿Com es pot explicar que en l'actual situació, i amb les prioritats socials sense resoldre, una majoria de polítics dominats pel ressentiment, la vanitat i la ximpleria de partit reclamin passar a la fase electoral sense haver superat la fase testicular a l'hora de cercar solucions? Potser, ni que sigui per una vegada i sense l'ànim de crear precedents, si el Molt Honorable President diu que ara no toca té tota la raó, perquè tinc el convenciment que és dels pocs que hi toquen, i alguna cosa hi deu tenir a veure que sigui membre de la rara espècie en extinció que viu més en fase real que en fase política, el que li permet pensar més en fase racional que en fase demencial.

Si aquest és el panorama amb el qual hem d'avançar cap a aquesta «nova normalitat», que des de la distància ja fa olorar la pudor de naftalina, el proper que em digui que tot anirà bé l'envio a la fase orbital... sense passar pel bar.