Són temps difícils, a ningú se li escapa. Per això, cal lloar els empresaris i professionals que estan adaptant-se a la situació amb rapidesa -per donar respostes concretes-, honestedat -amb voluntat de servei a la comunitat- i valentia -arriscant molt més del que ja és habitual en el món empresarial. Aquestes qualitats són, al meu entendre, les que hem de buscar en les Administracions i els servidors públics.

El nostre Ajuntament va estar abocat -com havia de ser- en els riscos sanitaris. Això ho entenem. Però, passada la urgència de salvaguardar hospital i residències, necessitem altres respostes. Cal assumir riscos. Cal establir consens entre tots els grups i, els 17 regidors, arremangar-se per trobar alternatives allà on costarà, i molt, trobar-ne. La primera cosa que s'ha de garantir és que les empreses/autònoms de la ciutat cobrin el deute que el seu Ajuntament ha contret amb ells. Perquè és de justícia. Amb aquests diners, molts petits negocis podran fer front al pagament dels lloguers, dels proveïdors, etc. Segon, cal incentivar la despesa a la ciutat: cal que els ciutadans estiguem al costat dels nostres veïns hostalers i comerciants i, això, les Administracions ho han d'afavorir. També cal que es desencallin, d'una vegada, els convenis que afavoriran una millor relació Ajuntament-entitats per donar eines per fer actuacions conjuntes. I, més important encara: cal cercar recursos de sota les pedres. Per damunt de tot, crec que hem d'exigir amb contundència una gran entesa: mà estesa per part del govern i arremangar-se per part de l'oposició.

Des de Bergacomercial veiem imprescindible una Taula per a la recuperació econòmica liderada des del sector empresarial, comercial i turístic. Nosaltres hi estem disposats. Però, alerta!, cal que sigui efectiva i, per això, cal apostar per solucions immediates, sense oblidar la visió de futur. Des del nostre punt de vista és imprescindible captar visitants, aconseguir estades a la comarca, oci, propostes culturals... sense oblidar reptes tan importants com el desenvolupament urbanístic de la ciutat o el polígon industrial comarcal d'Olvan, etc. Per al primer, tenim clar que hem de ser proactius per captar aquests viatgers que voldran gaudir d'un paisatge immillorable, molt proper a l'àrea metropolitana, ara que anar lluny farà més por o, senzillament, serà impossible.

Berga ha perdut moltes oportunitats, i potser aquesta és l'última per a molts. Perquè és evident que el tsunami de la Covid-19 ens ha passat per sobre: l'escenari de la pel·lícula Lo imposible, de J.A. Bayona, amb els arbres, les cases arrasades... són els nostres autònoms, les nostres empreses, els nostres comerços tancats. Estan sota l'aigua. Ara només ens queda esperar el segon embat, la rèplica, que serà pitjor i de magnituds inimaginables. L'estat d'emergència és aquí. Necessitem nous pressupostos, fons de contingència, inversió pública... ho necessitem tot. Perquè... o ens arremanguem o ens tornarà a passar l'onada per sobre. Hem de fer l'impossible per sortir-nos-en.