'Suburbia'

Els Pet Shop Boys eren molt bons. Potser vosaltres fa temps que ho sabeu, però a mi m'ha costat dècades admetre-ho. I Suburbia, where the suburbs met Utopia és la seva -per a mi- millor cançó.

L'any 1987 els Monstruación cantaven que a Kornellà hi habitava el punk suburbial i l'obrer emigrador. La mateixa paraula ja ho explica; sub-urb: proper o sota la ciutat. En català i en altres llengües properes els conceptes suburbi o suburbial tenen una connotació clarament negativa. Sorgits en temps de creixement desordenat, els suburbis eren aquelles àrees on la ciutat s'expandia de forma més o menys caòtica, amb carrers sense asfaltar, manca de serveis, edificis verticals construïts a corre-cuita o autoconstrucció més o menys propera al barraquisme. Els anglosaxons, en canvi, quan parlen de suburbis es refereixen a les interminables àrees residencials de casetes amb garatge i jardí. Aquí, per no confondre una cosa amb l'altra, d'aquest darrer model n'hem dit, paradoxalment, urbanitzacions, com si amb això féssim urbs (ciutat), en lloc de disseminar-la i afeblir-la. Els darrers 40 anys el creixement urbà al nostre país ha estat excessiu però molt més ordenat i compacte. Els nuclis urbans han crescut eixamplant la ciutat i formant nous barris, no creant suburbis. Una prova d'això és que de mica en mica l'adjectiu suburbial ha anat desapareixent del nostre vocabulari habitual. El que no han desaparegut, en canvi, són les urbanitzacions, d'alta, mitjana i baixa gamma; les nostres suburbias. Un model de semiciutat disseminada, extensiva en territori i altament dependent de l'automòbil privat, que fomenta l'individualisme i debilita el teixit comercial i ciutadà, i on resulta molt car portar els serveis i el manteniment bàsic.

Dèiem, ara fa unes setmanes, que la pandèmia pot convertir-se en el punt d'inflexió que acceleri un canvi de tendència pendular en l'equilibri metròpolis/rerepaís. El maleït coronavirus pot convertir-se en l'element disruptiu (parauleta de moda) necessari per començar a treure pes i pressió als centres urbans i les grans metròpolis a favor d'allò que a TV3 anomenen el territori. La irrupció general del teletreball i la por a les aglomeracions afavorirà -sembla- les opcions residencials no metropolitanes i aquesta pot ser l'oportunitat que esperaven les comarques en procés de despoblament, els pobles d'on ara marxa el jovent i les ciutats petites de l'interior. Però pot ser, també, el renaixement del model suburbial a l'americana, de les urbanitzacions muntanya amunt. Que passi una cosa o l'altra, que reneixin els pobles o que consumim encara més boscos i camps per fer carreteres, cases i piscines, dependrà en última instància de la capacitat d'anticipar-se dels responsables del planejament urbanístic, a nivell municipal i sobretot a nivell supramunicipal. Caldran, per tant, governs forts i amb les idees clares, capaços de fer prevaldre l'interès col·lectiu i de resistir les pressions lligades a les expectatives de negoci que sorgeixen, inevitablement, quan hi ha un canvi de tendència.