Davant l'actuació revolucionària dels anarquistes l'estiu del 1936, dirigents d'Estat Català (EC) van decidir donar un cop de força: Joan Torres Picart n'era secretari general, Joan Casanovas n'havia estat militant, va ser cofundador d'ERC i president del Parlament Català, mantenia orgànicament la seva lleialtat a ERC, però la seva mentalitat era independentista. Mentre Torres no es va desdir, Casanovas va manifestar una discrepància interna, en no poder matar un germà maçònic com Companys. Els faltava armament i els vagons amb armes contractats per Tor-res no van arribar a Barcelona. Andreu Revertés, comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat, acusat pels seus companys de fer contraban d'or, volia liquidar la seva madrastra per uns problemes d'herència, però quan les patrulles particulars van anar a recollir-la i els va dir que el seu fill era el comissari general, ho van deixar córrer, però van comunicar el fet a Dionís Eroles, cap de Serveis de la comissaria general d'Ordre Públic, anarquista que va qüestionar els que en l'ús dels seus càrrecs s'aprofitaven de la situació. L'advocat Josep Maria Xammar, líder del Partit Nacionalista Català que el juliol del 1936 es va incorporar a l'EC i el 1939, després de passar per l'exili francès, va anar a Mèxic, és l'autor del document de cinc pàgines escrites en castellà, que explica d'una forma planera l'intent de putsch per part d'alguns dirigents d'Estat Català contra destacats líders anarquistes, com Aurelio Fernàndez, secretari general de la Junta de Seguretat Interior, a qui pretenien executar, alhora que implicava també l'assassinat del President Companys, que havia pactat amb els revolucionaris. Anem a pams.
Modest Sabaté fou redactor de La Veu de Catalunya del 1928 al 1936. Exiliat al Rosselló, era membre de la Lliga Catalana, que va intentar reconstruir a l'exili. Molt dretà, es va fer ric amb la creació d'indústries de taps de suro a l'Empordà. El doctor en Història Contemporània Daniel Díaz s'hi va entrevistar per conèixer interioritats de la Lliga i Sabaté va aprofitar l'avinentesa per fer-li arribar el report de Josep Maria Xammar. El relat explica el posicionament dels implicats, amb dades comprovables, que donen moltes traces de versemblança al document esmentat. Tothom sap que aquest intent de cop violent no va anar bé, i per tant, a cap dels compromesos els interessa que s'esbombi. Es tracta d'activitats de les quals no s'escriu ni es deixa constància documental, en les quals participa una minoria ultrasecreta. Amb Torres Picart fora de circulació, estant a la presó li van aplicar una estranya llei de fugues; Andreu Revertés, a qui havien garantit la sortida per Andorra, el van assassinar en una cuneta; i Joan Casanovas va morir el juliol del 1942 a Valrans, municipi del Llenguadoc. Així, difícilment se'n pot treure l'entrellat definitiu. Mentre el polifacètic Jaume Ros, que havia militat a EC i es va establir a An-dorra, afirma que la narració de Xammar és verídica; a Josep Tar-radellas (que va ser expulsat d'ERC per Francesc Macià) -a bona part dels que el vam conèixer ens va semblar un mentider compulsiu-, quan se li va preguntar pel tema, amb la seva natural perspicàcia no va dir ni sí ni no, tan sols se'n reia, potser perquè coneixia aquelles interioritats. Joan Sauret, que cap al final de la guerra havia estat secretari general de Sanitat i membre del consell executiu d'ERC -el 1957 va substituir Tarradellas com a secretari general del partit-, es mostrava espantat quan se li va plantejar la qüestió. I qui va respondre amb un contundent «ni parlar-ne d'aquest tema» va ser Ramon Peypoch, prestigiós químic i enginyer que fou secretari de Lluís Nicolau d'Olwer, ministre d'Economia i president d'Acció Catalana Republicana. El que sabem fins ara és el que va publicar Díaz el maig del 1998 a la revista L'Avenç, «Objectiu: matar Companys (El report de Josep Maria Xammar)». Es tracta d'un text molt coherent, amb notes a peu de pàgina, on es justifiquen les afirmacions que s'hi formulen. Eduard Puigventós López, el 2008 en l'obra Complot contra Companys: l'afer Revertés i la trama catalanista per aconseguir la Generalitat durant la Guerra Civil, tampoc va gaire més lluny. El 2012, els historiadors Enric Ucelay Da Cal i Arnau González Vilalta van coordinar l'obra Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la revolución, on a part del text de Díaz i algunes precisions de Puigventós no aporten cap novetat significativa a aquesta qüestió.
