No sé si us ha passat a vosaltres, però alguna vegada he pensat: has tingut mai el coronavirus ben a la vora? Evidentment no em refereixo a qui hagi passat la malaltia. Sap greu. Ni tampoc a aquelles persones que en diuen asimptomàtiques, que tenen la Covid-19 però sense saber-ho, amb el perill que la vagin escampant. M'explico. Quan em rento les mans sovint em ve el pensament que he pogut tenir el virus a les mans, a punt de tocar-me el nas, o fregar-me els ulls, i que l'he eliminat tal com aconsellen i que asseguren que és el mètode més eficaç: amb aigua i sabó. La majoria de vegades em rento sense ni pensar-hi. D'altres em ve al cap que potser el maleït coronavirus és allà, i procuro i me n'asseguro, rascant fort i per tot arreu (entre els dits, ungles i fins al canell), que no en quedi rastre. I tot i així sovint em queden dubtes que l'hagi eliminat del tot. Són uns segons, només. Afortunadament, perquè en cas contrari seria insuportable. Ja prou ho és pensar que tota aquesta situació, no el confinament, sinó el coronavirus, ha vingut per quedar-se i qui sap quines malifetes més és capaç de fer. Mutar, per exemple, per convertir-se, posem per cas, en una mena de grip. Per moltes vacunes que hi hagi, com la de la grip, que si l'encerto l'endevino, ja mai no ens el traurem de sobre. La mare que el va parir!!!
