La crisi de la Covid-19 té moltes heroïnes i herois (des del personal sanitari fins als treballadors dels serveis essencials, passant pels botiguers, els periodistes...). Però posats a donar reconeixements, no ens hauríem d'oblidar dels electes locals. Alcaldes/esses i regidors també s'hi han deixat la pell i han contribuït eficaçment a frenar la pandèmia a la primera trinxera: els pobles i les ciutats.

Per això he llegit amb interès les entrevistes a 50 alcaldes que ha fet l'Associació de Municipis per la Independència, i m'he aturat en particular en les dels batlles/esses de les comarques centrals. Malgrat que es tractava d'edils de colors polítics diferents i de distintes tipologies de municipis, els seus relats mostren molts elements en comú. Per a tots ells (tant si eren nous en el càrrec com veterans), aquest està sent -per la seva natura i per la falta de preparació prèvia- el repte més difícil al qual s'han hagut d'enfrontar, malgrat la col·laboració de la gent (la majoria destaquen que els seus veïns s'han comportat amb civisme i solidaritat).

Repte que han encarat, a més, de forma semblant: fent complir el confinament; assegurant l'atenció a les persones més vulnerables; reorganitzant l'aparell municipal (per poder seguint atenent els veïns, si calia a distància); donant facilitats als agents econòmics (suspenent o prorrogant taxes, repartint-los EPI...); treballant de costat amb la resta d'ajuntaments de la seva comarca i amb les altres administracions; etc.

En molts casos s'ha anat més enllà, i s'ha promogut i coordinat el voluntariat local, s'ha reforçat la comunicació institucional per mantenir la moral de la gent però sense renunciar a la transparència (s'ha tractat, doncs, els ciutadans com a adults), s'ha comptat amb l'oposició municipal, i s'estan elaborant plans de recuperació econòmica i social per fer front a un futur que tots els entrevistats preveuen complicat.

Tot això s'ha fet gràcies als treballadors municipals i amb els limitats recursos i l'escàs marge d'autonomia de què disposen els ens locals, i, de fet, una petició repetida d'aquests batlles ha estat la de tenir més llibertat d'actuació (per exemple amb els romanents de tresoreria d'anys anteriors) i més suport per part dels governs supralocals.

Com que sovint critiquem les autoritats locals -i no pas sense motiu-, també és just que ara els agraïm l'esforç efectuat, que ha fet pal·lès que la feina d'alcaldessa és de 24x7 (24 hores al dia, 7 dies a la semana), i en rep moltes crítiques i exigències i pocs aplaudiments i col·laboracions.

Més endavant ja hi haurà temps per analitzar amb més calma què s'ha fet i com s'ha fet, i per detectar i aprendre dels errors comesos, però ara toca fer costat als nostres batlles.

Al mateix temps, però, hem de demanar-los molt de diàleg per dissenyar una sortida compartida i efectiva a la crisi socio-econòmica que ens acompanyarà encara molt de temps. Això, i que preparin les nostres ciutats i pobles per ser més resilients -perquè aquesta no serà l'última desgràcia inesperada que ens caurà al damunt.