Hem comentat en articles anteriors envers la cohesió social i analitzant, avui en dia, la situació actual i les conseqüències de la pandèmia Covid-19, en els propers mesos necessitarem, més que mai, enfortir la cohesió social; una cohesió per enfortir els lligams individuals que formen la comunitat, respectant i tenir en consideració les condicions individuals.

En ple procés de desconfinament, sortim al carrer i obrim els ulls, i cadascú de nosaltres observa i s'emociona amb la seva realitat; una realitat passada pel sedàs dels sentiments, processos mentals i situació familiar, laboral, econòmica i la capacitat de resiliència individual. Ara tenim un risc, respectant el dret d'opinió individual, de tenir tantes receptes per encarar el futur com persones som. Després, mantenir, actuar i decidir com actuem, i cal esperar que sigui després d'un procés reflexiu; allò que fem, o sigui la nostra conducta, les actituds, els valors que cada persona aporta impacten en l'entorn social, en els altres. Abans d'actuar, la reflexió s'imposa.

Costa definir el concepte de vulnerabilitat ja que hi intervenen molts factors per considerar una persona vulnerable; en el que sí que hi ha consens és que una persona vulnerable està en situació de risc i no tan sols d'exclusió social, també de tenir malalties físiques o de salut mental; hi badarem una mica.

Una persona vulnerable vol dir que és fràgil? Viure és un contínuum d'adaptació a l'entorn. Si els trets de personalitat són de poca capacitat de reacció, de no tolerar la incertesa, de quedar travat en un bucle d'indecisió, de tenir un sentiment de no poder decidir, de no sentir-se amb el control de la vida, de no tenir motivació... estem parlant d'una situació de vulnerabilitat. Moltes vegades aquestes persones són introvertides, són sensibles i les seves emocions són molt intenses, estimen, i molt, pateixen per elles mateixes i pels altres, malgrat no ho manifesten, fan una deficient gestió de les emocions. Altres en situació de risc els supera la impulsivitat, poden passar a l'acció sense uns procés reflexiu, actuen amb moltes possibilitats d'equivocar-se. De fet, enfront d'una vivència de perill, ens posem en alerta i ens aclaparem o lluitem, trobar el terme mitjà és complicat si l'estat d'alerta és massa alt.

La situació de pandèmia, de crisi sanitària i les conseqüències econòmiques ens han empobrit a tots plegats, emocionalment i amb una sensació d'indefensió com a individus, com a societat i com a país, ja que la resposta ha de venir en aquests àmbits esmentats.

Em falta espai per girar el Badar cap a parlar de la capacitat individual de resiliència, que també es pot fer extensiva al concepte de societat resilient; una societat que és la suma de tots plegats, i això em fa tornar a esmentar la cohesió social. Una cohesió d'iniciatives polítiques de suport econòmic i sota una bona capa de vernís de solidaritat i generositat. Com fer-ho, vet aquí la qüestió.

Hauré de continuar el tema amb un altre Badant per tal de reflexionar envers la pobresa, les vulnerabilitats i les fortaleses socials.