En aquests mesos de pandèmia, s'han reobert vells debats, alguns dels quals, a la vista d'imatges, no han agradat a una part dels partits independentistes. Parlo de l'existència de l'exèrcit, i la seva participació en la lluita contra la pandèmia. Això em porta a parlar d'un debat que els partits independentistes han obviat, per la incomoditat que els genera, i les contradiccions que comporta, dir que sí o no a l'existència de les Forces Armades (FFAA) en qualsevol país del món.
Hi ha qui, per ignorància o per somnis pacifistes, molt respectables, creu poder conformar un país independent sense exèrcit. Tocant de peus a terra, és impossible un país sense la seguretat que atorguen les FFAA. Només uns quants països no disposen d'exèrcit, però sí que compten amb la protecció d'altres estats. És el cas d'Andorra, Mònaco, Costa Rica, Islàndia, Aruba, illes Caiman i pocs més.
De fet, la participació en qualsevol agrupació d'estats comporta l'obligació de tenir exèrcit. I no solament això, sinó tenir-lo plenament operatiu, amb un nivell de composició en personal i material adient al ter-ritori que ha de protegir. Per entendre'ns, formar part de la Unió Europea suposa una participació en els seus òrgans de govern, aportar finançament i disposar d'exèrcit, per a la defensa d'aquest territori. Del propi i del conjunt. Encara més, es recomana una dedicació del 2% del PIB, com a mínim, al sosteniment de les FFAA.
Són pocs els estats de la UE que compleixin aquesta recomanació, de fet, només ho fan Regne Unit (2,56 %), França (2,01), la resta estan per sota, Països Baixos (1,43 %), Itàlia (1,40) i Espanya (1,34 %), el mateixa percentatge que Alema-nya. Però fins i tot el més petit de tots, Malta, també ha de disposar d'exèrcit, ni que sigui amb una dedicació del 0,71 % de seu PIB. Aquest incompliment de la majoria de països ja ha motivat la queixa i l'exigència dels EUA d'augmentar-la, per no haver de sostenir ells la major part de la despesa militar en el marc de l'OTAN.
Aquesta llarga introducció ve a tomb per aclarir i exposar un tema en què que cap dels partits independentistes, ni de les entitats que els donen suport, ha entrat mai. Almenys en cap moment de manera clara i definida. Molts es queixen de la presència de l'exèrcit en tasques que consideren que no els són pròpies, però les fan servir quan fa falta (cas d'incendis, inundacions, destrosses en territoris o, ara, amb la pandèmia). Aquesta doble manera de fer i actuar, molt pròpia del nostre país, obvia l'obligatorietat de la seva existència.
O és que algú pensa en un país independent sense exèrcit? Qui es faria càrrec de la defensa de les aigües territorials? Qui, de la protecció dels cels catalans?, i de les fronteres? O és que el nou país prescindiria de tot plegat? El nou país, podria quedar fora de tothom, de manera que ni formés part de la UE, ni de l'OTAN, ni de cap altra agrupació de països? Algú ha pensat com de difícil, complexa i costosa és la formació d'unes FFAA?
Ho dic per a tots aquells que creuen que amb quatre rals es pot resoldre un tema. Si Catalunya té 228.682 milions de PIB, la dedicació d'un 2% suposa la xifra de 4.573,64 milions d'euros a l'any. Evidentment que aquest import suposa el manteniment, però la constitució d'un exèrcit de nova planta suposaria aquesta xifra multiplicada per vuit o per deu. I tot seguit ve el més difícil: trobar personal per constituir aquest exèrcit. No és fàcil disposar dels efectius necessaris per cobrir els llocs, quan alguna revista especialitzada proposava entre els trenta-cinc i els quaranta mil efectius. Aquests efectius, es trobarien o s'haurien d'anar a buscar en altres indrets?
Encara estem batallant contra la pandèmia i seria realment incomprensible no fer ús de personal i material adequat i preparat per fer-hi front. Puix que hem de tenir exèrcit, com millor el tinguem, millor per a tots. Cada país n'ha fet ús, i si una cosa ha deixat la seva intervenció és la rapidesa i eficàcia en la seva acció. Si algú creu que disposar d'exèrcit va a criteri del govern de torn, viu en un altre món.
