A ra que sembla que l'estrall que ha representat la pandèmia del coronavirus està remetent, pot ser que sigui interessant fer-nos algunes preguntes del perquè ens ha afectat d'una manera tan dramàtica i dolorosa.

És evident que l'arribada del virus ha sorprès tothom, per la seva agressivitat i pel desconeixement sobre com actuar-hi. El mateix món científic n'ha fet diferents avaluacions i la realitat ha superat a tothom.

Però el que sí que és cert és que ha agafat les nostres institucions, tant de l'Estat com de Catalunya, en un moment de feblesa, després d'anys de retallades de la sanitat pública. A Catalunya el pressupost sanitari de la Generalitat està molt per dessota del que era l'any 2009.

Durant una dècada s'ha estat reduint personal sanitari, com han denunciat a bastament diferents sindicats i col·legis professionals al llarg d'aquests anys. Igualment, llits hospitalaris i d'UCI no s'han creat en previsió d'una situació com la que patim. I no parlem de les retallades econòmiques en el salari dels treballadors de la sanitat.

Fa pocs dies l'expresident Mas deia que el pressupost de la sanitat pública no podia permetre's uns sous adients per als seus professionals, però sembla que sí que s'ho poden permetre per a propaganda a TV3, per a la despesa dels diputats, els assessors, etc.

Fa anys que diferents veus han avisat de la possibilitat d'un desastre com el que s'ha esdevingut. Però els governs, en general, han preferit assegurar les seves economies, procedir a les retallades pressupostàries que es demanaven des dels poders globals (l'FMI, la Comunitat Europea...) quan reclamaven reduir en sanitat, en pensions, etc. I així és com hem arribat a aquesta situació.

Ja no diguem del tema de les residències d'avis. Quantes denúncies de deficiències s'han fet en els darrers anys? Una responsabilitat directa de la Generalitat que no ha mostrat cap interès a fer un seguiment de les condicions en què es trobaven. Mentre el capital internacional s'anava fent l'amo de bona part de les residències, amb uns beneficis extraordinaris (a base de personal eventual poc qualificat i mal pagat) la Generalitat mirava cap a un altre costat. Un fet que s'ha donat fins i tot en plena pandèmia, amb avis morint-se a la residència, sense ni tan sols assistència mèdica.

De tot el que ha passat hi han responsables. Polítics de tots els gèneres i colors que ens prometien un món millor si érem capaços d'acceptar estrènyer-nos el cinturó i renunciar a millores en la nostra vida social (ja siguin pensions, sous decents o treball fix). La pandèmia s'ha acarnissat en les franges de població més febles, en els barris marginals, en la gent gran, en la gent amb problemes de salut. Els barris més pobres i populars han patit la pandèmia quatre vegades més que els barris benestants. Cal preguntar-nos: per què? Per uns beneficis empresarials? Per quadrar pressupostos? Algú ens ho hauria d'explicar.