Hi ha noms fets per identificar un idioma: Manolo, el castellà, Jordi, el català, i Didier, el francès. Aquest Didier és el nostre Desideri. En francès, ens sona d'allò més bé, oi? Desideri va ser un bisbe del segle IV de Langres, població molt al nord-est de l'actual França. Però el sant d'avui tampoc es deia Didier perquè la llengua francesa no existia encara, era llatí empeltat de les formes gàl·liques que feien al cas. Didier es deia Desiderius. El mite que s'explica és que algú de Langres va tenir la revelació que el seu proper bisbe s'havia de dir Desiderius i van enviar una comissió a Roma per recollir-ne un amb aquest nom revelat, però mentre estaven de viatge ja a prop de Gènova, van trobar un pagès amb aquest nom que feinejava i amb la gaiata clavada a ter-ra i, oh miracle! florida, com sant Josep, signe inequívoc que era l'escollit. Va morir decapitat per un rei vàndal a qui es va queixar de fer precisament això, el vàndal.
