Forma part del credo, de la fe dels cristians, l'afirmació «se'n pujà al cel on seu a la dreta del Pare», referida a Jesucrist. Evidentment són «maneres de dir». Si prenem aquestes afirmacions al peu de la lletra, ens generen moltes dificultats: on està aquest cel?, com es puja?, i com es pot viure allà assegut a la dreta del Pare?, no és, tot plegat, molt inversemblant? Però podem accedir a la comprensió d'aquestes afirmacions tot cercant el seu sentit; més que el que diuen, el que volen dir. De fet, el relat de l'Ascensió ens arriba en una doble versió, la de l'evangelista Mateu (Mt 28,16-20) i la del relat del Fets dels Apòstols (Fets 1,1-11), que no són exactament iguals però que volen expressar un mateix sentit.

Quan parlen de «pujar al cel» o de «seure a la dreta de Déu Pare» el que ens volen dir que Jesús el Senyor, el que fou crucificat i el que ha estat ressuscitat, ara viu plenament en l'àmbit de Déu, en la plena comunió que Déu és i que no respon ni queda cenyit a un espai geogràfic concret ni als límits d'un temps determinat. Aquesta plena comunió on viu el Senyor Jesús supera la comprensió de les nostres coordenades d'espai i temps.

Acceptar aquesta realitat és qüestió de fe; no és una obvietat. D'això en deixa constància Mateu quan en el seu relat diu que «alguns van dubtar», i el text dels Fets quan diu que «alguns es van quedar mirant fixament el cel», és a dir, buscant Jesús en un lloc i espai concrets. Ara bé, aquesta fe no és purament una actitud passiva, un acatament pur i dur. La fe és, també, i sobretot, l'acollida d'una oferta i d'una promesa que se'ns mostra, que se'ns ofereix i que ve de més enllà (o de més endins) de nosaltres mateixos. I què és el que es mostra -i convida a acollir- a aquelles persones que donen testimoni de l'Ascensió del Senyor Jesús?

En primer lloc, que, tot i que pugui semblar que «ha marxat», de fet continua present entre nosaltres. Mateu és molt explícit: «Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món». I els Fets concreten com aquesta presència acompanyant del Senyor Jesús entre nosaltres pren la nova forma que anomenem «Esperit Sant». L'Esperit serà la manera d'estar de Déu amb nosaltres que ens conduirà a la plenitud de vida de què gaudeix el Senyor Jesús a la dreta del Pare; és a dir, que ens conduirà vers la plena comunió en Déu. Suposat això, en segon lloc, són encaminats ver la missió. Una experiència d'aquest tipus, veritablement acollida, no pot restar amaga; cal testimoniar-la: no us podeu quedar mirant el cel, dirà el text dels Fets; aneu, doneu-ne testimoni i feu deixebles, dirà Mateu.

Així, la fe en l'Ascensió empeny a acollir la companyia del Senyor Jesús al llarg del nostre pelegrinatge per la vida, i empeny a anunciar el molt al que som cridats: anticipar amb gestos i paraules que som cridats a viure en la mateixa comunió que és Déu.