Machado va encunyar el concepte de les dues Espanyes, que es va fer més que evident durant la guer-ra civil. Recorrem a aquest concepte i l'utilitzem per entendre diversos enfrontaments o tensions: rics contra pobres, feixistes contra rojos, catòlics contra ateus, monàrquics contra republicans. Machado va parlar més aviat de dues mentalitats, que serien el substrat de totes les altres coses. Aquests dies, a propòsit de la desescalada, hem tornat al mite per explicar les tensions entre les comunitats autònomes per veure qui surt abans del confinament. Però si ho mirem amb deteniment, no hi ha dues Espanyes, sinó més aviat una Comunitat de Madrid partida per la meitat. D'una banda, el Madrid del barri de Salamanca, que reivindica la llibertat per salvar el negoci encara que sigui a costa de la salut. I d'altra banda, el Madrid d'Aluche, que, com va explicar Carol Álvarez, posa al descobert la putrefacció de l'economia en negre que en aquesta emergència no té dret ni al subsidi. La bretxa entre el 20% de la població amb més ingressos i el 20% amb menys és a Madrid la més gran de tot Espanya. Sens dubte, deu ser el model d'èxit de Madrid que, segons la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, la desescalada està posant en perill.
Hi ha una tendència, fins a cert punt comprensible, a identificar Madrid amb Espanya. Els passa als homes i les dones del temps de gairebé totes les cadenes de televisió. I també a identificar Madrid amb certes elits funcionarials i empresarials. Els passa als independentistes catalans més combatius. I així és com es confon ara el mite de les dues Espanyes amb el Madrid polaritzat de les manifestacions i els menjadors socials. El drama és que alguns, els dos Pablos (Casado i Iglesias), volen convertir aquest eix en el principal de la política espanyola. A Madrid el que li fa mal de veritat és que per una vegada en la vida l'Estat no s'hagi plegat a les demandes de la ciutat on viu. Aquesta vegada no va passar com amb Caja Madrid quan les entitats locals d'estalvi van pagar els plats trencats de la capital. Apa-nyin-se a Madrid, però no ens arrosseguin als altres.
