Aquests dies els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la mort de l'expolicia Antonio González Pacheco, més conegut pel sobrenom de Billy el Niño. Un policia tristament famós per les seves pràctiques de tortura durant el franquisme. Un personatge a qui agradava fer ostentació de la seva crueltat amb els qui lluitaven per les llibertats democràtiques. S'ha mort sense comparèixer davant la justícia per les barbaritats comeses i s'ha mort amb totes les condecoracions concedides per l'Estat. Unes condecoracions que van fer que la seva pensió s'incrementés un 50%.
Com que a Espanya encara no és possible jutjar els botxins de la brutalitat franquista, les víctimes del torturador es van veure obligades a recórrer a la judicatura de l'exterior. Després d'anys intentant fer-lo comparèixer davant un tribunal, finalment van haver de recórrer a la jutgessa argentina María Servini de Cubría. L'any 2013 la magistrada va dictar una ordre internacional de detenció preventiva i extradició. L'Audiència Nacional espanyola va denegar-ho amb l'excusa que els delictes ja havien prescrit. Espa-nya disposa d'un extens repertori de torturadors, xoriços, polítics, prohoms de guant blanc, etc, que s'han escapolit de la justícia per l'arbitrària prescripció. Delictes que han existit però que la injusta prescripció perdona als seus autors el mal ocasionat.
Llegint la notícia, m'han vingut a la memòria altres fets pendents de resoldre's judicialment. El 3 de març de l'any 1976 (fa 44 anys) 4.000 treballadors en vaga estaven reunits pacíficament en assemblea dins l'església de Sant Francesc d'Assís a Vitòria (País Basc). La intervenció de la policia llançant gasos lacrimògens dins l'església i disparant amb foc real i pilotes de goma als treballadors que sortien del temple va provocar 5 morts i més de 150 ferits.
A causa que passaven els anys i a Espanya no prosperava la demanda de responsabilitats d'aquella acció criminal també es va haver de recórrer a la judicatura exterior. L'any 2014 la Interpol, a instàncies de la jutgessa argentina, va sol·licitar una nova detenció preventiva i posterior extradició per a 20 persones acusades de crims durant el franquisme. En aquella llista hi figuraven alguns implicats en la matança de Vitòria, com Rodolfo Martín Villa, ministre de Relacions Sindicals en aquella data, i el capità de la Policia Armada Jesús Quintana, que estava al capdavant de les forces que van assaltar el temple. Fins el dia d'avui, però, les diligències judicials no han tingut èxit, com tampoc en van tenir en el cas del policia torturador.
Ara el Govern espanyol continua obstaculitzant el procediment judicial. El 20 de març passat estava previst que la jutgessa María Servini prengués declaració indagatòria a Rodolfo Martín Villa, a l'ambaixada argentina de Madrid, però novament s'ha hagut d'ajornar. L'any 2015 també va ser rebutjada l'ordre de detenció internacional per acord del Consell de Ministres del govern del PP.
Sense pretendre fer comparacions, l'any 2010 el primer ministre britànic, David Cameron, va admetre al Parlament que la matança del Diumenge Sagnant (Bloody Sunday) a la localitat de Derry (Irlanda del Nord) era «injustificada i injustificable». I va afegir que el Govern és el responsable de les forces armades i en nom del país ho lamentava profundament. El 30 de gener de 1972, l'exèrcit britànic va matar 14 manifestants catòlics i va ferir-ne una cinquantena. L'any 2012 el Govern britànic va iniciar una nova investigació i l'any 2015 va detenir el primer militar que va participar en aquella massacre. Certament el Govern britànic ha tardat molt temps i el resultat encara és insuficient, però és que per aquí no s'ha fet absolutament res.
