Recordo que en la meva època universitària, a la dècada dels vuitanta, ja eren molts els llibres i articles que advertien sobre l'amenaça de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic. En aquell moment, els joves pensàvem ingènuament que els principals mandataris polítics mundials serien prou responsables per a assumir el repte i establirien les estratègies adequades per a redreçar aquella tendència.

La realitat, però, ha estat molt diferent, i ha quedat demostrat que la cobdícia i l'avarícia són capaces d'arruïnar la condició humana. Per bé que en temes de contaminació s'han fet avenços molt rellevants, en qüestió de reducció de gasos d'efecte hivernacle, l'avenç és del tot insuficient i molt preocupant. I si segueix creixent la tensió climàtica, farem del món un lloc més conflictiu, sens dubte. Alguns efectes adversos ja ens criden l'atenció als mitjans, com l'increment dels efectes meteorològics extrems o l'augment de les plagues d'insectes.

Davant d'aquesta situació, el Govern de la Generalitat va declarar l'any passat la situació d'emergència climàtica. Aquest any ho han fet l'Ajuntament de Barcelona i el Govern del Regne d'Espanya. S'han de desenvolupar les línies d'acció i establir un calendari valent.

És molt convenient que els governs es guiïn per indicadors que permetin reflectir el grau de sostenibilitat dels països i no tant pels indicadors econòmics tradicionals, com el PIB. Per què ens hem acostumat a un seguiment exhaustiu del deute econòmic i no ens decidim a exigir el compliment del que podem denominar deute ecològic? Un dels indicadors més acceptats és l'anomenada petjada ecològica. Té l'avantatge que és comparable internacionalment i que és fàcilment comprensible per a la població en termes de desenvolupament sostenible. Fa una estimació de la superfície equivalent (en hectàrees per persona) que cal per a produir els recursos (matèries, aigua, energia consumits), així com assimilar els impactes (gestió de residus i absorció del CO2 generat). Doncs bé, la petjada ecològica de Catalunya dona com a resultat una superfície d'unes 9 vegades la superfície actual del país. Per tant, en aquest àmbit, tenim molt per millorar. I si ens hi posem?

A Internet es poden trobar calculadores de petjada ecològica individual. És un exercici d'uns 5 minuts que recomano a tothom, perquè comprovem individualment que, per a la majoria de nosaltres, l'impacte de la nostra petjada ecològica supera la que ens pertocaria en mitjana per habitant. Per tant, hem d'actuar.

Dos dels paràmetres clau que configuren la petjada ecològica són el consum de matèries i el transport.

En una època en què constatem un increment de la vulneració de drets i llibertats cada dia es fa més urgent que utilitzem eines d'apoderament ciutadà, com poden ser la sobirania energètica, generant-nos l'energia que consumim a casa o invertint en projectes col·lectius d'energies renovables, com també establir un criteri sobre els nostres hàbits de compra, adquirint els productes habitualment als comerços de la nostra ciutat.

En aquest camp, tenim molt per decidir: donem feina a les grans multinacionals de la logística, que ens poden fer arribar a casa de forma ràpida, per avió, articles fets a l'altra punta de món i donem suport implícitament a condicions laborals de vegades properes a l'esclavatge, o bé decidim fer-ho a companyies locals?

Comprem productes conreats, treballats o produïts a Amèrica del Sud o Àsia (en molts casos acompanyats de pesticides, conservants o, en casos extrems, productes «disfressats») o ens decidim per productes de proximitat i també ens plantegem que la majoria siguin de temporada i de passada posem el nostre gra de sorra perquè els nostres veïns tinguin sous més dignes i afavorim la cohesió social?

En aquest context, l'ANC del Bages-Moianès ha iniciat una campanya per a fomentar els valors republicans i el compromís social. Si ens decidim per les opcions més sostenibles i, per tant, fem una aposta pel comerç local, contribuirem a reduir la nostra petjada ecològica i a la del nostre país i a adaptar-la a la que èticament ens pertoca. Ja no ens queda marge per a ignorar-ho. Hi tenim una part de responsabilitat, no deixem que decideixin per nosaltres. Ja no val allò «que ho facin els altres, jo ja pago els meus impostos». Ens hi va el futur del planeta.