La vida va reprenent el seu ritme normal en funció del padró d'habitants i l'extensió de cada terme municipal. Com més petita és la població, menys es nota el confinament. En una comarca com la Cerdanya, on la meitat dels 18.000 veïns viuen a Puigcerdà, la realitat del dia a dia és desigual. Així és com el puigcerdanès s'ha vist limitat a les activitats per franges horàries fins aquest dilluns i la pràctica de l'esport en un terme de 19 quilòmetres quadrats, mentre que el bellverenc campa lliure a tot hora en un terme municipal de 98 quilòmetres quadrats. Als carrers dels pobles petits l'ús de les mascaretes és més esporàdic perquè no és el mateix caminar pel centre de Puigcerdà que sortir a l'amplitud d'Estana, Prullans o Meranges. En aquesta comarca que es desconfina a diferents velocitats, les relacions entre els cerdans requereix un manual d'instruccions. Més encara si hi sumem la divisió estatal, que situa l'Alta Cerdanya no en fase dos sinó en Zona Verda. Quedar amb amics del municipi veí comporta un estudi minuciós de les circumstàncies. Puc anar a Puigcerdà perquè hi vaig per feina, no hi puc passejar perquè no és el meu municipi, tampoc hi puc anar en bici perquè no estic federat, però sí que hi puc anar a prendre un cafè, si no ha canviat el reglament en els últims cinc minuts.
