Fa temps que el comerç local es troba immers en un context d'extrema fragilitat. De fet, els establiments de proximitat, és a dir, aquells que donen servei a la població on es troben ubicats, han configurat històricament l'únic model existent, ja sigui de manera estable o a través dels mercats ambulants. Almenys fins a les darreres dècades, que és quan han entrat amb força noves propostes de venda, primer a través de les grans superfícies als afores de les ciutats i seguidament a les xarxes mitjançant el model online. Abans tot ell era local. No calia especificar-ho.
L'ANC del Bages-Moianès ha engegat fa poc una campanya de sensibilització i suport, amb el titular «Donem vida als pobles. Tot el que necessites, a tocar de casa». És oportuna. I cal agrair una iniciativa d'aquest tipus. Especialment ara, quan la pandèmia mundial que estem patint, ha afectat especialment la nostra xarxa comercial, que s'ha vist obligada a tancar durant un parell de mesos, llevat de la que ven articles de primera necessitat, si bé amb les restriccions que ja coneixem i que no fan gens fàcil i àgil la compra.
L'ANC fa, doncs, una acció que va més enllà de la seva tradicional reivindicació política, conscient que la política ho envaeix, de fet, tot. I que si volem treballar per assolir una Catalunya lliure i independent convé enfortir paral·lelament el nostre teixit social i, naturalment, comercial. La manera genuïna de ser i entendre el món que tenim no és ni tancada ni molt menys excloent. I cal reivindicar-la i millorar l'autoestima. Per fer-ho s'han de mirar, doncs, amb uns altres ulls els productes i els venedors de casa. La globalització de l'economia no és, conceptualment parlant, dolenta i innecessària. Sí que ho és, en canvi, caure-hi de quatre potes de manera acrítica i sense necessitat. Quan es pregunta des de l'ANC si té sentit beure aigua del Montseny a Segòvia i de Segòvia al Montseny la resposta és òbvia i clara: no! Per moltes raons, però especialment per una de bàsica, al meu entendre: no és sostenible econòmicament ni mediambientalment. N'hi podem afegir algunes més, com, per exemple, que allò elaborat a prop té prou qualitat, identifica el tarannà cultural del país i ens permet així mantenir la xarxa de productors i venedors, que ens són propers i formen part, doncs, del nostre model de societat.
Aquestes darreres setmanes els que formem part del teixit comercial hem experimentat directament que s'ha produït, per part de molts dels nostres clients, una valoració positiva de la feina que fem. Alhora, nombrosos botiguers (reivindico ara i aquí aquesta paraula clàssica, que tenim una mica oblidada i, a vegades, estigmatitzada) han vist com rebien un suport sincer per part de la gent. Algunes persones s'han adonat de com quedarien els nostres nuclis urbans amb la majoria d'establiments tancats. I, a més a més, s'ha constatat que les empreses que tenim també una línia de venda a Internet oferim un servei millor en l'àmbit personal i similar al dels grans operadors internacionals pel que fa a la logística.
En resum: bona feina la de l'assemblea territorial de l'ANC amb la voluntat d'enfortir la nostra xarxa comercial. I posar-hi focus mediàtic. Possiblement es tracta ara, una vegada superat el glamur de la novetat que van portar els nous models de negoci d'àmbit global, de fer palesa la tendència oligopolística d'aquests, que ens causa una dependència perillosa. I nosaltres treballar encara millor. I convé fer-ho des de diversos camps; especialment cercant l'empatia amb els nostres conciutadans. Escriu el professor i divulgador científic David Bueno al seu llibre 100 coses que cal saber sobre el cervell (ed. Cossetània), que l'empatia és la capacitat cognitiva que ens permet percebre les emocions de les altres persones i identificar-nos-hi. I afegeix que aquesta contribueix a mantenir unides i raonablement estables les societats humanes. Posem-nos-hi!
