L'anunci del tancament de Nissan va arribar ahir del Japó i va caure com una galleda d'aigua freda, però no pas com una sorpresa. Des que va assolir el pic de producció el 2007, la planta de la Zona Franca, i les altres de l'àrea metropolitana que en depenen, viu una decadència que no augurava res de bo. La manca de bons models a la cadena de muntatge va portar la fàbrica a treballar a un 30% de la seva capacitat, la qual cosa indicava que el futur era fosc, molt fosc. I ahir va quedar clar que és negre. Tres mil empleats, uns 25.000 comptant els indirectes, tenen ara mateix el seu lloc de treball amb una creu al damunt que costarà moltíssim esborrar. La plantilla anuncia mobilitzacions per revertir la situació, però Nissan deu tenir perfectament present que una de les càrregues que haurà d'assumir per tancar és un alt nivell de pressió. L'únic que pot fer algun efecte és que els que poden oferir alternatives atractives a l'empresa, els governs espa-nyol i català, ho facin amb imaginació i diligència. Però són els mateixos que ja ho haurien hagut de fer per evitar que s'arribés fins aquí. Ara, en el descompte, és imperatiu continuar-ho provant.
