La parella demana un tallat a la terrassa del Passeig, a tocar de la plaça Espanya. És el seu territori, allà on les nits d'estiu reserven taula i queden amb els amics per ballar el pasdoble i fer passar la calor intensa del juliol a ciutat. Avui, la parella ha tornat a asseure's en una terrassa després de dos mesos i ho ha fet amb mascaretes i gel hidroalcohòlic que, ben desat, guarden a la bossa de la senyora. Mentre xarrupen el cafè, mirant al davant, tal com farien quan el Passeig es converteix en una pista de ball, saluden uns coneguts -també amb mascareta- que s'aturen davant seu. És una altra parella i es nota que s'alegren de veure's després de setmanes sense vida social. Demanen pels amics comuns i família i un cop satisfet el neguit que ens impulsa a tots aquests dies -tothom està bé i la neta arriba de França aquesta setmana- miren amb enyor l'espai del Passeig deslliurat de taules: «No crec que aquest estiu ens puguem trobar com sempre». «No, no en fa pinta». «Què hi farem, el primer és la salut». «I tant!». Es miren, s'intercanvien consells perquè no s'entelin les ulleres amb les incòmodes mascaretes, riuen i s'acomiaden desitjant-se el millor. I, paradoxalment, la vida al Passeig -ple, sorollós- sembla aliena al coronavirus: si no fos perquè ens hem tapat la boca i el nas, juraria que és un matí qualsevol de maig.