Espereu la promesa del meu Pare que va sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres d'aquí pocs dies sereu batejats amb l'Esperit Sant». Pentecosta: paraula de Jesús feta realitat. Els dotze -l'Església- reben el do de l'Esperit que la fa missionera universal. L'Esperit va obrir els llavis i el cor dels Dotze perquè fossin portantveus arreu de la terra de la Bona Nova de Jesús.
«Oh Déu, vós per mitjà del misteri que avui celebrem santifiqueu l'Església enmig dels pobles i nacions». Santificar l'Església no es cap altra cosa que fer que sigui santificadora. És la seva missió. Com? Amb l'anunci de la paraula que il·lumina tota la humanitat. Paraula que la fa fidel a aquesta humanitat que peregrina per la vida. Humanitat que pateix, que necessita ser alliberada del mal i de les pors. Potser sí que a vegades els qui en formem part no en tenim una consciència prou clara, som pecadors, però és a través de tots nosaltres que la Paraula ha d'arribar a tothom. I això és obra de l'Esperit que actua en nosaltres. És per això que li supliquem «vesseu arreu de la terra els dons de l'Esperit Sant i repetiu en els cors dels qui creuen en vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l'Evangeli».
Enmig de tot això que ens toca viure, que ens angoixa i que s'ha endut tantes vides, nosaltres som portadors, no de seguretats, sinó d'esperances. Déu estima, Déu acull. I són els nostres petits gestos i les nostres pobres paraules que són transmissores del do de Déu. L'Església, per la nostra acció plena d'amor, esdevé «signe» de la salvació. La fe no és per ser viscuda en l'anonimat intimista i tampoc en el triomfalisme dominador, la fe és senzillament per ser viscuda, compartida. És per aprendre a viure estimant. «Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu en ells la flama del vostre Amor».
