Assegura un dels gurus més assenyats de la transformació digital, Marc Vidal, que la grip del 1918 va portar la jornada laboral de 8 hores a Europa. I la del segle XIV, la desaparició dels serfs. Vidal acaba de publicar La era de la humanidad, hacia la quinta revolución industrial. És un home que sempre va uns passos al davant. El títol insinua dos dels grans temes del moment: el valor de l'humà en l'era dels robots i l'adveniment d'una cinquena revolució industrial quan molts encara no hem digerit la quarta i àmplies zones de la societat ni tan sols han accedit a la tercera. L'haurem de llegir per veure què ens ofereix la grip del 2020, com probablement la guardarem en la nostra memòria. Esperem que no fem seguidisme de Trump i no l'anomenem en cap cas la grip xinesa.
Sigui com sigui, s'escampa la sensació que els mesos de confinament han accelerat moltes transformacions. Haurem d'esperar a la tornada a la normalitat, posterior a la «nova normalitat», per valorar l'autèntic impacte. Per observar aquest canvi haurem de prestar atenció a les coses que no tornarem a fer en cap cas, més que a les que comencem a fer de nou. El canvi es produeix quan abandonem «el que és normal» per substituir-ho pel que fins aquell moment era «l'avantguardista». La qüestió no és si farem teletreball, que alguns ja en feien, sinó si aquesta modalitat es convertirà en l'estàndard de les relacions laborals. Dit d'una altra manera, si deixarem de treballar fonamentalment a l'oficina, per posar un exemple. Com va advertir Harari a l'inici de tot això, hem d'estar atents a les mesures urgents i excepcionals perquè es poden convertir en les noves normes sense gairebé adonar-nos-en.
Té raó Marc Vidal quan diu que aquest context és ideal per accelerar el que fins al febrer anomenàvem la transformació digital de les organitzacions i de les activitats. Les crisis impulsen els canvis si es manté el cap fred. Transformar no és demolir sinó identificar els fonaments sòlids (no tots ho són) per canviar els revestiments. Aquesta és la clau.
