El Govern de l'Estat va aprovar divendres l'Ingrés Mínim Vital (IMV). Una prestació de la Seguretat Social que permetrà garantir ingressos a les famílies que es troben en situació de pobresa. Aquestes famílies veuran completats els ingressos que tinguin fins als 462 euros mensuals si són una persona i progressivament, depenent del nombre de membres que conviuen, fins als 1.015 euros per mes. Aquesta ajuda és indefinida fins que desapareix la situació de necessitat econòmica. Es calcula que 850.000 famílies, amb més de 2,3 milions de membres, en seran beneficiàries. El Govern, amb aquesta prestació, vol treure de la pobresa severa 4 de cada 5 persones que ara la pateixen. Era una mesura que ja estava en l'acord del govern progressista de l'Estat i que s'ha accelerat per fer front a la crisi provocada per la Covid-19. Serà la política de garantia d'ingressos més important en la història per part de l'Estat, adreçada específicament a les persones més vulnerables, des de la dècada del 1980, i s'alinea amb el que les institucions europees i mundials han estat demanant des de fa anys a Espanya.

Des del 2017, al nostre país, tenim com a instrument de lluita contra la pobresa la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Va ser la pressió ciutadana qui la va fer possible a través d'una ILP. Actualment en són beneficiàries 125.233 persones, mentre que la població en risc de pobresa a Catalunya equival al 21%, és a dir, a 1,6 milions de persones, tal com indica l'última enquesta de condicions de vida de l'Idescat, amb dades del 2019. Així, si tenim en compte els beneficiaris actuals, només un 8% de la població catalana en risc de pobresa rep la prestació. Cal preveure que amb la crisi de la Covid, al maig del 2020, el nombre de persones afectades s'haurà duplicat, com a mínim.

El president de la Generalitat ha reclamat insistentment celeritat al Govern de l'Estat per presentar una prestació com l'IMV, mentre que la renda garantida catalana, que depèn del seu Govern, ha estat totalment infrautilitzada. Es deneguen un 80% de les sol·licituds sense explicar els motius, en una manca absoluta de transparència, fent que 1 de cada 4 persones que hi té dret no la rebi. Es tarda més de 4 mesos a donar resposta als expedients. I el súmmum ha estat que en l'emergència de la Covid, en lloc d'agilitzar-la, han tancat oficines i no estan donant cap nova prestació. És tan greu que el Síndic de Greuges n'ha fet denúncia. Tampoc el Govern català ha actualitzat des del 2010 l'indicador que fa que la prestació sigui adequada al cost de la vida, per tant és menor del que correspondria. Poca eficàcia per nul·la sensibilitat a posar en el centre de les seves polítiques les persones més vulnerables? Després, això sí, anem fent escarafalls amb els ERTO.

Doncs bé, president Torra, ara la prestació reclamada a l'Estat ja la tenim i és compatible amb la RGC, que n'hi hagi una d'estatal no elimina la pròpia, són complementàries.

Ara és l'hora, president Torra, que el Govern de Catalunya s'exigeixi a ell mateix i faci els canvis necessaris per aconseguir la complementarietat de la norma catalana i augmentar-ne l'eficàcia. Ara és l'hora, president, que el seu govern es posi al dia i deixi d'incomplir la nostra pròpia llei, resolguin ja els expedients pendents, en depenen moltes vides de catalans i catalanes.

En definitiva, president, ara és l'hora i no hi ha excusa perquè des de Catalunya es dugui a terme una política redistributiva i de garantia de rendes potent i eficaç. No caigui en la temptació de retallar l'autogovern, retallant la RGC i deixant com a únic instrument la prestació estatal.

Ara és l'hora, president, i ho era des de fa dos anys.