El dramaturg noruec Henrik Ibsen va publicar el 1882 l'obra Un enemic del poble (En Folkefiende), un clàssic mundial representat des de llavors en desenes d'idiomes. S'ambienta en una ciutat que té un famós balneari com a principal font d'ingressos. Quan el doctor Thomas Stockmann descobreix que les aigües estan contaminades, tots se li llançaran al damunt per fer-lo callar. Entre la salut i l'economia, triaran la segona, segurs d'actuar en benefici de la comunitat. El metge i la seva família hauran de marxar.
El profeta ignorat és un motiu dramàtic antiquíssim. La mitologia grega recull la maledicció de Cassandra, beneïda amb el do de la profecia però condemnada que ningú no li fes cas. Si els seus parents de la reialesa troiana l'haguessin escoltada, Troia no hauria perdut la guerra ja que, entre altres coses, va endevinar el perill ocult en el cavall de fusta d'Ulisses.
Desenes de pel·lícules es basen en aquest mite, amb la diferència que acaben bé. Una de les més conegudes és Tauró (Jaws), de Spielberg: l'expert Matt Hooper avisa que el perill continua malgrat la captura d'un tauró normalet, però l'alcalde ordena reobrir les platges i el tauró gros fa una matança. Com que és una història de Hollywood, l'expert en taurons i el cap de la policia s'enfronten a la bèstia i la maten. Ibsen, en canvi, tenia una altra idea sobre la naturalesa humana, i per això Un enemic del poble té un final desesperançador.
Els antics van crear els déus a la seva imatge i semblança. Els personatges de la mitologia són versions exagerades de les accions i ambicions dels humans. La vigència del mite de Cassandra s'observa ara mateix en el debat sobre la Covid-19. Els experts recomanen prudència extrema i avisen dels perills de córrer massa, però la societat té pressa per tornar a la normalitat i, sobretot, té por dels estralls econòmics que provoca cada nova setmana de restriccions a la mobilitat. Encara no s'ha arribat a declarar «enemics del poble» els defensors del «a poc a poc i bona lletra», però se'ls condemna a una ignorància i un menyspreu creixents.
