Totes les forces polítiques representades a l'Ajuntament de Manresa han signat fa poc un document unitari amb el títol, una mica pretensiós, de «Bases per a un Pla Local per a la Reconstrucció Social i Econòmica de Manresa», que recull les prioritats que caldrà posar en marxa per pal·liar les greus repercussions de la pandèmia.

Comprenc que els grups polítics tinguin la necessitat de demostrar que estan units en la lluita contra les conseqüències de la pandèmia, per tal de tranquil·litzar els agents socials i econòmics i donar confiança als ciutadans. Però no crec que elaborar un nou Pla Local sigui una prioritat de l'acció de govern a Manresa, quan tenim un Pla d'Actuació Municipal que tot just està per estrenar i que es pot adaptar perfectament a les necessitats noves a cada exercici pressupostari.

En tot cas, aquest pla no tindrà cap credibilitat si, de forma immediata, el govern municipal no activa les mesures urgents necessàries i amb pressupost suficient per garantir tres qüestions bàsiques: que tots els manresans i manresanes podran menjar cada dia en quantitat suficient; que ningú serà expulsat del seu habitatge per manca de recursos i que ningú es quedarà sense accés a subministraments bàsics (aigua, gas, llum) per manca de pagament.

A hores d'ara no és evident que aquests tres objectius bàsics estiguin assegurats per a tothom a la nostra ciutat. Ho demostra de forma clara el fet que, pocs dies després d'haver signar l'acord esmentat ( Regió7 de 16 de maig), l'equip de govern va haver de fer una crida a la solidaritat de la població perquè s'ha esgotat la partida pressupostària que l'Ajuntament destina a comprar aliments per a la plataforma d'aliments.

Quan es produeix un incendi, les autoritats competents no convoquen reunions per fer plans d'emergència ni demanen voluntaris per apagar el foc. Activen els recursos públics, és a dir els bombers i tot el sistema de protecció civil amb els seus mitjans de forma proporcional a la dimensió de l'incendi. De la mateixa manera, els incendis socials s'apaguen amb polítiques socials públiques enèrgiques, acompanyades amb pressupostos adequats a la gravetat del problema. Els incendis socials no els apaguen ni les monges mediàtiques, ni les empreses benefactores, ni els supermercats col·laboradors previ pas per la caixa de les persones solidàries. La funció d'aquests elements, per molt positius que siguin, mai pot ser de suplència d'allò que els governs locals estan obligats a proveir. Mai poden substituir la responsabilitat política de qui té l'encàrrec democràtic de governar la ciutat.

La coherència política hauria de prohibir dir que s'ha esgotat la partida del pressupost municipal de la qual depèn que la gent pugui menjar cada dia o no. Sobretot, després d'haver signat solemnement un document que literalment diu: «cal redoblar els esforços perquè cap persona ni família no quedi al marge de les ajudes». Ras i curt: en polítiques socials, multiplicar esforços vol dir multiplicar el pressupost.